Lavrenti Béria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Comunista al 1934 > Comunista el 1934
m Corregit: Russa]]: al 1919 > Russa]]: el 1919
Línia 104:
# [[Traïció]]: Va ser acusat (sense proves) de ''mantenir i desenvolupar fins al moment del seu arrest connexions secretes amb els serveis d'intel·ligència estrangers''. En particular, d'haver intentat iniciar converses de pau amb [[Adolf Hitler|Hitler]] al 1941 a través de l'ambaixador de Bulgària (tot i que era obeint ordres de Stalin i Mólotov). També va ser acusat que, tot i que col·laborà a l'organització de la [[Batalla del Caucas|defensa del nord del Caucas]], intentà deixar que els alemanys ocupessin el Caucas. També va haver-hi acusacions de què ''planejant aconseguir el poder, Bèria intentà obtenir el suport dels estats imperialistes a costa de violar la integritat territorial de la Unió Soviètica i cedir regions del territori soviètic als estats capitalistes'' (això va ser degut al fet que Bèria suggerí als seus assistents que, per tal de millorar les relacions exteriors soviètiques, seria raonable transferir l'[[Óblast de Kaliningrad]] a Alemanya, una part de Karèlia a Finlàndia i les [[illes Kurils]] al Japó.)
# [[Terrorisme]]: l'ordre d'executar a 25 presoners polítics a l'octubre de 1941 sense judici va ser classificat com un acte de terrorisme
# Activitats contrarevolucionàries durant la [[Guerra Civil Russa]]: alel 1919, Bèria treballà al servei de seguretat de la [[República Popular d'Azerbaijan]]. Bèria afirmà que va ser encarregat d'aquella tasca pel [[Partit Social Democràtic Musulmà|Partit Hummet]], d'on sortí el Partit Adalat, el Partit [[Ahrar]], i els bolxevics de Bakú per establir el [[Partit Comunista d'Azerbaijan]].
 
Bèria i els altres acusats van ser sentenciats a mort, procedint-se immediatament amb les sentències, sent afusellats el [[23 de desembre]] de [[1953]]. La seva vidua i el seu fill van ser exiliats a [[Iekaterinburg|Sverdlovsk]], sent alliberats al 1964.