Movistar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: i què des > i que des |
m Corregit: europeus al 2002 > europeus el 2002 |
||
Línia 24:
El següent salt qualitatiu del grup es va donar amb la privatització de [[Telebràs ]] el [[1998]]. Telefònica, que estava integrada en diversos consorcis, va aconseguir el control de l’operador fix de [[São Paulo|Sao Paulo]] (Telesp) i de diversos operadors mòbils, com els del [[Rio de Janeiro]] (Telerj), [[Rio Grande do Sul]]. Paral·lelament, Telefònica va començar seva expansió al mercat mexicà. Primer comprant quatre petits operadors que pertanyien a Motorola i que operaven al nord de Mèxic i creant una filial local amb seu a [[Monterrey]] i després adquirint Pegaso i fusionant-lo amb les operacions que ja controlava, movent la companyia a [[Mèxic D.F.]].
El [[2001]], Telefònica Mòbils va intentar introduir-se al mercat europeu mitjançant l'adquisició d’una sèrie de llicències de tecnologia 3G a diversos països europeus. El cas d’[[Alemanya]] va ser el més onerós, comprant mitjançant subhasta, a través d’un consorci al que també participava l’operador finlandès [[Sonera]] (Group 3G), una llicència per 8.410 milions d’euros. També es van adquirir llicències a Àustria, a Suïssa i a Itàlia; arribant a crear una nova marca, la Quam, per a les seves operacions a Alemanya, Suïssa i Àustria. No obstant això, davant la no disponibilitat de tecnologia 3G a temps, Telefònica Mòbils va haver d’abandonar els països europeus
Finalment, al 2004, va comprar els actius llatinoamericans de l’operador dels [[Estats Units]] BellSouth. D’aquesta manera va adquirir operadors mòbils a mercats als quals no operava (com eren Nicaragua, Panamà, Colòmbia, Veneçuela, Equador i Uruguai) i als que ja tenia operacions (com Guatemala, Perú, Xile o Argentina). Al novembre del 2006, Telefònica Mòbils va acordar comprar l’operadora de telefonia mòbil O2 Group, amb la qual cosa Telefònica es va introduir al mercat britànic, irlandès i alemany.
| |||