La Pàtria (partit polític): diferència entre les revisions

És la dècada dels noranta la que marcà el repunt interior de l'NPD, a càrrec del qual va quedar [[Udo Voigt]], un ex-militar federal de tendència moderada dintre del NPD i del [[nacionalisme alemany]] en general. Aquest ha aconseguit acords amb altres líders del sector, com [[Franz Schönhuber]], el fundador del REPs, avui mort, i sobretot amb [[Gerhard Frey]], el dirigent de la DVU. Si bé no es procedí a la fusió dels tres partits, NPD i DVU varen establir llistes el·lectorals de comú acord. En l'actualitat, si a un Land l'NPD presenta candidats, el DVU no ho fa, i viceversa. Aquesta nova política d'amistat (en el anomenat ''Volksfront'' o Front Popular) ha portat al NPD a obtenir representació al parlament Saxó al 2004 (més del 9% de l'electorat, superant inclús al [[Partit Socialdemòcrata d'Alemanya|Partit Socialdemòcrata]]) i a Mecklemburg-Pomerània amb més del 7%, al 2006.

 

 

Un problema constant del NPD és la falta de finançament. Després d'aconseguir representació parlamentària, el partit esperava solucionar aquest problema a través de la finançament pública de partits. No obstant això, després que es coneguessin reiterades falsificacions en els informes financers del partit dels últims anys, l'Administració Parlamentària alemanya li exigí la devolució de tota la finançament pública a partir de 1997, en total uns 870.000 €. A conseqüència d'això, l'NPD va haver d'acomiadar deu dels dotze col·laboradors de la seva oficina federal i d'hipotecar gran part de la seva propietat immobiliària.