René Schérer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 1 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q374654
m Corregit: publicació al 1967 > publicació el 1967
Línia 9:
Les seves primeres obres tradueixen un coneixement de la filosofia alemanya i de pensadors com [[Edmund Husserl]], [[Emmanuel Kant]], [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|G. W. F. Hegel]] i [[Max Stirner]], i porten sobretot a la [[fenomenologia]] de Husserl o de [[Martin Heidegger|Heidegger]].<ref>Maxime Foerster, ''Penser le désir : autour de René Schérer'', H&0, 2007, pp. 18-21</ref>
 
La publicació alel 1967 de l'obra ''Le nouveau monde amoureux'', text inèdit fins llavors de [[Charles Fourier]] i en el qual el filòsof defensa la lliure expressió dels desigs de tothom, representa una etapa fonamental en l'itinerari intel·lectual de René Schérer, que tot seguit dedica diversos estudis a Fourier.
 
El 1974 René Schérer publica ''Émile perverti ou Des rapports entre l'éductation et la sexualité'', un assaig que respon a la introducció d'una educació sexual obligatòria en les escoles.<ref>{{Citar publicació |cognom=Mérida Jiménez |nom=Rafael M |enllaçautor= |coautors= |article=Cuerpos pedagógicos: Hacia una nueva lectura de "Émile perverti" de René Schérer |url=|format= |llengua=castellà |consulta= 30 setembre 2012|publicació= Prosopopeya: revista de crítica contemporánea|editorial= |lloc= |volum= |exemplar= núm. 5|data=gener 2008-2009 |pàgines=p. 201-210 |issn= 1575-8141|citació= |ref= }}</ref> Segons Schérer, la [[pedagogia]] moderna es basa en l'exclusió del desig sexual en la relació docent. Aquest bandejament, que recolza en la literatura psicopedagògica, té per a l'autor un efecte normatiu sobre la [[Psique (ment)|psique]] i el cos dels adults que es converteix, tot erigint la [[família nuclear]] com a model, en una funció reproductiva. Infonent tota la càrrega moral de la societat en la formació de futurs ciutadans, l'educació constitueix, per a Schérer, el pedestal lliberticida del control de la [[sexualitat]].<ref>{{Citar publicació |cognom=Bessin |nom=Marc |article=L'enfance : un panoptique, une tour de contrôle |url=http://www.cairn.info/revue-mouvements-2007-1-page-16.htm |llengua=francès |consulta= 30 setembre 2012|publicació=Mouvements |exemplar= núm. 49|data=gener 2007 |pàgines=p. 16-26 }}</ref> Schérer basteix els seus arguments sobre una crítica incisiva a l'''[[Emili, o De l'educació|Emili]]'' de [[Jean-Jacques Rousseau|Rousseau]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= Asensi|nom=Manuel |capítol=El ignorante del maestro: sobre ignorancia y emancipación |urlcapítol=http://www.macba.cat/uploads/publicacions/desacuerdos/textos/desacuerdos_6/Manuel_Asensi_Perez.pdf |editor=Arteleku-Diputació Foral de Gipúscoa, Centre José Guerrero-Diputació de Granada, Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Museu Nacional Centre d'Arte Reina Sofia i UNIA arteypensamient |títol=Desacuerdos |llengua= castellà|volum=Vol. XI |pàgines= pp. 34-44 }}</ref>