Guerra poloneso-soviètica: diferència entre les revisions

Al mateix temps, els soviètics van veure aquestes regions com a províncies russes rebels, totes elles vitals per a la seguretat russa, però van ser incapaços de reaccionar ràpidament, donat que encara seguia pressent l'esgotament social produït per la Primera Guerra Mundial, la Revolució i la Guerra Civil.

 

 

No obstant això, Polònia no estava sola en les seves oportunitats i problemes, donat que pràcticament tots els països veïns que havien obtingut la seva independència recentment van iniciar conflictes sobre les seves fronteres: [[Romania]] lluità contra [[Hongria]] a [[Transsilvània]], [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]] amb [[Itàlia]] a [[Rijeka]]; [[Polònia]] amb [[Txecoslovàquia]] a [[Český Těšín]], amb [[Alemanya]] a [[Poznań]] i amb [[Ucraïna]] a [[Galicia (Europa Central)|Galicia central]]. Els ucraïnesos, bielorrussos, lituans, letons i estonians van lluitar entre sí i contra els russos, dividits per la guerra civil. La influència del [[comunisme]] també s'afegí a aquesta barreja, donant per resultat revolucions comunistes a [[Munic]], [[Berlín]], [[Budapest]] i [[Prešov]]. [[Winston Churchill]] comentà respecte a tota aquesta situació que "''La guerra dels gegants s'ha acabat. Ara comencen les dels nans''". Churchill tenia raó si tenim present que tota la resta, amb excepció de la guerra Poloneso-Soviètica, van ser conflictes d'una duració molt breu i insignificants en la majoria dels casos.