Pròsper de Bofarull i Mascaró: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Consejos. Al [[1802 > Consejos. El [[1802
m Corregit: bé al [[1844 > bé el [[1844
Línia 32:
 
=== El final d'una era ([[1844]] - [[1849]]) ===
Pràcticament al final de la seva etapa com a Director, fou destituït per la Junta del Gobierno de Barcelona el 9 d'octubre de [[1840]], si bé alel [[1844]], el Governador Antonio Gil de Zárate el confirma novament en aquest càrrec. Es va jubilar voluntàriament el 30 d'octubre de [[1849]] essent succeït pel seu fill Manuel Bofarull i Sartorio ([[Barcelona]] [[1816]]-[[1892]]) que va ser també un notable arxiver, erudit i historiador.
 
Amb la desaparició de Pròsper de Bofarull i Mascaró va acabar l'edat daurada de l'[[Arxiu de la Corona d'Aragó|A.C.A.]] Gràcies a la seva tasca al capdavant de l'arxiu, la institució va recuperar tot l'esplendor manllevat durant tant de temps per la falta de professionalitat dels seus predecessors, la falta de manteniment de les instal·lacions i sobretot la falta d'implicació personal. Pròsper de Bofarull i Mascaró va aconseguir capgirar la situació i fins i tot va crear les condicions per que els seus successors continuessin la seva tasca, el primer dels quals el seu propi fill, que va exercir com a director de l'A.C.A, durant el període de [[1850]]-[[1892]], pràcticament des de la mort del seu pare.