Enric II de Babenberg: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: El 1 -> L'1
m Corregit: Contrariament > Contràriament
Línia 13:
En el conflicte entre els Welfs i els [[Hohenstaufen]], [[Conrad III d'Alemanya|Conrad III de Hohenstaufen]] havia confiscat el [[ducat de Baviera]] a [[Enric X de Baviera|Enric X]] el [[1138]] i el va cedir a la casa de [[Babenberg]]. El nou emperador [[Frederic Barba-roja|Frederic I]], va intentar un consens entre les dues parts enfrontades i va voler apaivagar als welfs, i el 1156 va retornar en feu el ducat de Baviera a [[Enric XII de Baviera|Enric XII]], fill d'Enric X. Per compensar d'aquesta pèrdua als Babenberg va concedir el ''Privilegium minus'', per el qual la Marca Oriental de Baviera coneguda com a Àustria (Osterrichi) va esdevenir un ducat independent de Baviera.
 
ContrariamentContràriament al seu pare que va residir a [[Klosterneuburg]], Enric II va fer de Viena la seva nova capital marcgravial el [[1145]]. Per aquesta decisió Viena va agafar avantatge sobre altres viles com [[Krems]], [[Melk]] i [[Klosterneuburg]] i es va acabar com a capital definitiva del país. La construcció de la catedral de Sant Esteve, signe visible de la nova importància de la vila, es va acabar el [[1147]]. La petita església [[art romànic|romànica]] de l'època, situada a l'exterior de la població, fou consagrada el [[8 de juny]] de [[1147]]. El [[1155]], Enric II va fundar la ''Schottenstift'', lloc on serà enterrat més tard. Aquests església va agafar el seu nom pels monjos irlandesos que s'havien encarregat de la construcció i que foren confosos amb escocesos. Un monument dedicat a Enric II es veu encara al dia d'avui a l'exterior de l'església.
 
Els dos matrimonis d'Enric amb dues filles d'emperadors testimonien la importància de la casa de Babenberg en aquell temps. El seu germà Otó, era bisbe de [[Freising]] i va redactar importants cròniques. El malnom de ''Jasomirgott'', apareix al segle XIII en la forma ''Jochsamergott'' i s'ignora el sentit exacte; una teoria considera la possibilitat d'una transformació d'una paraula d'origen àrab per la seva participació a la croada el 1147; una llegenda popular veu en el malnom la frase ''Ja so mir Gott helfe'' («Que Déu m'ajudi»).