Espècie: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: diferents degut a que cada > diferents perquè cada
m Corregit: àmpliament > ampliament
Línia 33:
== Conceptes d'espècie ==
* '''Espècie biològica''' (de [[Theodosius Dobzhansky|Dobzhansky]], 1935<ref name="Mayr1942">Mayr, E. 1942. Systematics and the origin of species. Columbia Univ. Press, New York.</ref> i [[Ernst Mayr|Mayr]], 1942).<ref name="Dobzhansky T. 1937">Dobzhansky T. 1937. Genetics and the origin of species. Columbia University Press, New York
.</ref> Segons aquest concepte, '''espècie''' és un grup (o [[població biològica|població]]) natural d'individus que poden creuar-se entre sí, però que estan aïllats reproductivament d'altres grups afins. Aquest és el concepte més àmpliamentampliament acceptat i de major consens, almenys entre els [[zoologia|zoòlegs]]. Assumir una espècie com biològica, implica evolutivament assumir que és una població reproductivament aïllada, pel que constitueix un llinatge evolutiu separat i que es reforça per una sèrie de barreres que poden ser de caràcter geogràfic o biològic. L'espècie biològica és lliure de seguir el seu propi curs en resposta als processos genètics i influències ambientals que causen els canvis evolutius. La connotació del concepte el fan inaplicable a organismes [[fòssil]]s, tot i que el millor que es pot fer en aquest cas és determinar si els buits morfològics entre espècies són tant o més grans que aquells existents entre espècies vivents que estan reproductivament aïllades. Aquest concepte té limitacions respecte a organismes que es [[reproducció asexual|reprodueixen asexualment]] (per [[apomixia]], un tipus de [[partenogènesi]]) algunes espècies de rotífers (organismes microscòpics), [[mol·lusc]]s, [[artròpode]]s, [[vertebrat]]s (alguns peixos i llangardaixos del gènere ''[[Cnemidophorus]]'' i ''[[Aspidoscelis]]'') i algunes [[plantes vasculars]].{{text imprecís|data=abril de 2013}} Hi ha també molts casos d'[[híbrid |hibridació]] en els que es produeix descendència fèrtil i que perduren com a unitats genètiques i evolutives independents. Aquest cas es dóna fonamentalment en plantes vasculars en les quals la hibridació és comuna. Per donar-nos una idea que passaria si el concepte d'espècie biològica fos aplicada aquests casos, hem d'indicar que cada individu hauria de ser considerat com una espècie biològica separada.
 
* '''Espècie evolutiva''' (de Wiley, 1978).<ref name="Wiley. 1978">Wiley, E. O. 1978. The Evolutionary Species Concept Reconsidered. Systematic Zoology, Vol. 27, No. 1, pp. 17-26.</ref> És un llinatge (una seqüència ancestrodescendent) de poblacions o organismes que mantenen la seva identitat d'altres llinatges i que tenen les seves pròpies tendències històriques i evolutives. Aquests concepte difereix de l'anterior en què l'aïllament genètic actual més que el potencial, és el criteri pel reconeixements de la mateixa. I considera que davant l'existència de barreres geogràfiques o biològiques, el [[flux genètic]] entre les mateixes serà tan baixa que una divergència genètica ([[cladogènesis]]) es produirà. El concepte d'espècie evolutiva pren en compte que l'evolució cladogenètica pot ser reticulada. Això significa que aquelles poblacions que inicialment es van separar i que comencen a divergir genèticament, tornen a ajuntar-se trucant d'aquesta manera l'aïllament i produint espècies híbrides de les quals emergeix una nova població que pot ser reconeguda com a unitats independents. A la concepció evolutiva se li han oposat també diverses objeccions: <ref>1996. [http://www.aaas.org/spp/dser/03_Areas/evolution/perspectives/Mayr_1996_june.shtml What is a species, and what is not?] ''Philosophy of Science'' 63 (June): 262-277</ref>
Línia 44:
Academic Publ., Dordrecht.</ref> Aquest concepte reconeix com a espècie a qualsevol grup d'organismes en el qual tots els organismes comparteixen un únic caràcter derivat o apomòrfic (no present en els seus ancestres o afins). Si aquest concepte fos utilitzat rigorosament, poblacions locals encara que fossin ubicades properament entre elles sí serien considerades espècies diferents perquè cada població pot tenir variants genètics moleculars úniques.
 
* '''Espècie ecològica''' (de Van Valen, 1976).<ref name="Van Valen">Van Valen, L. 1976. Ecological species, multispecies, and oaks. Taxon 25:233–239.</ref> Segons aquests concepte, espècie és un llinatge (o un conjunt de llinatges relacionats estretament) que ocupen una zona adaptativa mínimament diferent en la seva distribució d'aquelles pertanyents a altres llinatges i que a més es desenvolupen independentment de tots els llinatges establerts fora de la seva [[àrea biogeogràfica]] de distribució. En aquest concepte, la concepció de nínxol i exclusió competitiva són important per explicar com les poblacions poden ser dirigides a determinats ambients i portar com a resultat divergències genètiques i geogràfiques fonamentades en factors eminentment ecològics. Al respecte, ha sigut àmpliamentampliament demostrat que les diferències entre espècies tant en forma com en comportament estan sovint relacionats amb diferències en els recursos ecològics que l'espècie explota. El conjunt de recursos i hàbitats explotats pels membres d'una espècie constitueixen el nínxol ecològic d'aquesta espècie i no d'una altre, de tal manera que d'una altra manera una espècie ecològica és un conjunt d'individus que exploten un sol nínxol. Els graus de diferència, en aquests sentit, estaran en funció del grau de diferència del nínxol o la discontinuïtat en l'ambient. Per exemple, paràsits emparentat entre sí en el seu nínxol es troben dins de l'[[hoste]] (endoparàsits) arribaran diferències entre sí, en funció a quant diferents són els hostes en la seva morfologia, hàbitats, recursos, etc.
 
== Altres definicions d'Espècie ==