Folklore: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: àmpliament > ampliament |
|||
Línia 2:
El '''folklore''' (de l'anglès folk, «poble» i lore, «saber» o «coneixement»)<ref name="Gran"> {{cita llibre|títol=La Gran Enciclopèdia en català. Volum 9 |any=2004|editorial=Edicions 62|isbn= 84-297-5437-7}}</ref> és l'expressió de la cultura d'un poble: [[artesania]], [[ball]]s, [[festa|festes]], [[costum]]s, [[conte]]s, [[història oral]], [[llegenda|llegendes]], [[música]], [[proverbi]]s, [[superstició|supersticions]], etc, comú a una població concreta, incloent les tradicions de la mencionada cultura, subcultura o grup social, a més a més acostuma a dir-se de la mateixa manera l'estudi d'aquestes matèries.<ref name="Gran"/> Tanmateix hi va haver molts desacords de referència a què exactament el folcklore contenia: alguns parlaven només de contes i creences i d'altres incloïen també festivitats i vida comuna.<ref>Diccionario Folcklórico Argentino, Félix Coluccio, 1981, ediciones Plus Ultra</ref>
El terme anglès «folklore» fou utilitzat per primera vegada el [[22 d'agost]] de [[1846]] per l'[[arqueòleg]] [[Gran Bretanya|britànic]] [[William John Thomson]],<ref name="Gran"/> qui desitjava crear una paraula per denominar el que aleshores es deia «antiguitats populars». La definició més
El 1960, la [[UNESCO]] va designar el 22 d'agost de cada any com «Dia Mundial del Folklore» com a reconeixement a Thomson.<ref> Decreto núm. 207 Norma=263405. Versión=4-8-2007 ''Instituye día nacional del folclor'' Ministerio de Educación de Chile {{es}}</ref>
Línia 50:
D'altra banda, el folklore pot usar-se per descriure precisament una narrativa figurada, que no té contingut sagrat o cap religiós. Des del punt de vista jungià, que no és més que un mètode d'anàlisi, pot en lloc seu correspondre a patrons psicològics inconscients, instints o arquetips de la ment. Aquest saber pot o no tenir components fantàstics (com ara màgia, éssers eteris o personificacions d'objectes inanimats). Aquestes històries populars poden sorgir d'una tradició religiosa, però tanmateix parla d'assumptes psicològics profunds. El folklore familiar, com ara ''[[Hansel i Gretel]]'', és un exemple d'aquesta subtil línia.
El propòsit manifest del conte pot ser primordialment un ensenyament mundà sobre la seguretat en el bosc o secundàriament un conte cautelar sobre els perills de la fam a les famílies grans, però el seu significat latent pot evocar una forta resposta emocional a causa dels
Els relats contemporanis comuns a l'Occident inclouen la llegenda urbana. Hi ha moltes formes de folklore que són tan comunes, tanmateix, que la majoria de la gent no adverteix que són folklore, com ara endevinalles, rimes infantils i contes de fantasmes, rumors (incloent teories conspiratives), xafarderies, estereotips ètnics, costums festius i ritus del cicle vital (batejos, funerals). Els relats d'abduccions per [[OVNI]]s poden ser considerades, en un cert sentit, com actualitzacions dels contes de l'Europa precristiana o també d'històries de la [[Biblia]] com ara l'ascensió al cel d'Elies. [[Adrienne Mayor]], en presentar una bibliografia sobre aquest tema, va assenyalar que la majoria dels folkloristes moderns desconeixen els paral·lels i precedents clàssics, en materials que estan només parcialment representat per la familiar etiqueta de «[[Isop|isòpics]]»: «La literatura clàssica grecoromana conté rics tresors amagats de folklore i creences populars, moltes d'elles amb equivalents a les llegendes contemporànies modernes» (Mayor, 2000).
| |||