Enginyeria industrial: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat}} que enllaça commons:category:Industrial engineering
m Corregit: àmpliament > ampliament
Línia 17:
Més o menys per la mateixa època en què Arkwright instal·lava el seu sistema de control, un altre inventor britànic, ''[[James Watt]]'', junt amb el seu soci ''[[Matthew Boulton]]'', estaven organitzant una fàbrica en el Soho per a produir màquines de vapor. Ells van instituir la capacitació tècnica per als artesans que va superar qualsevol tipus de capacitació que existira en eixa època i també van contribuir molt a normalitzar l'administració de les fàbriques. Subsegüentment, els seus fills ''James Watt Jr.'' i ''Matthew Robinson Boulton'', van establir la primera fàbrica completa de màquines de manufactura en el món. Seguint l'exemple dels seus pares, van plantejar i van construir una instal·lació de manufactura integrada que es va avançar molt a la seua època. Entre altres coses, van instituir un sistema de control de costos dissenyat per a disminuir el deixalla i millorar la productivitat.
 
Un altre anglès, ''[[Charles Babbage]]'' (1792-1891), va aportar contribucions significatives a la ciència de l'enginyeria industrial, ja que va crear els sistemes analítics per a millorar les operacions, que va publicar en el seu llibre ''The Economy of Machinery and Manufacturers'', el qual es va distribuir àmpliamentampliament a [[Anglaterra]], resta d'[[Europa]] i [[Estats Units]]. Els mètodes analítics que Babbage va originar van ser els més avançats, per dècades, en el camp de l'augment de la productivitat i tenen alguna semblança amb el treball de ''Frederick Taylor'', encara que aquest ho va realitzar molt de temps després.
 
Aparentment, el treball d'aquestos pioners britànics va ser prou reeixit, sobretot quan s'aplicava en les seues pròpies empreses. Encara que amb tota seguretat ha d'haver existit intercanvi d'idees entre els líders empresarials d'eixos dies, molts dels quals eren parents, no va haver-hi un moviment generalitzat entre altres empresaris per a adaptar les idees reeixides d'eixos pioners i és per aquesta raó que la indústria manufacturera britànica, encara que se l'anomenava "el taller del món", romania en certa forma tosca i rudimentària, encara que cap al s. XIX, els mateixos mètodes primitius d'ús generalitzat a Anglaterra van estar de moda també als Estats Units.