Cultura occidental: diferència entre les revisions

El nucli de la cultura occidental en el seu origen va ser establert pels [[Antiga Grècia|grecs]], ampliat i reforçat posteriorment pels [[Antiga Roma|romans]], estabilitzat pel [[cristianisme]], reformat pel [[Renaixement]] i la [[Reforma Protestant|Reforma]] del [[segle XV]] i globalitzat pels successius imperis europeus a través de la propagació de formes de vida i educació europees entre els segles XVI i XX. Així, la cultura europea es va convertir en un fenomen molt complex d'una gamma més àmplia de [[filosofia]], [[escolàstica]] [[Edat mitjana|medieval]] i [[misticisme]], [[humanisme]] cristià i secular, forma de vida racional i [[Lògica|pensament lògic]] desenvolupats a través d'una llarga edat de canvi i formació amb els experiments de la [[Il·lustració]], [[naturalisme]], [[romanticisme]], [[ciència]], [[democràcia]] i [[socialisme]]. Causa de la seva connexió global, la cultura europea va créixer amb una urgència «tot inclòs» per adoptar, adaptar i per fi, influir en altres tendències de la cultura. Com a qüestió de fet, per tant, a partir de mitjans del [[segle XIX]], amb l'expansió de l'educació europea i la propagació del cristianisme, la cultura i la forma de vida, en gran mesura, es va convertir en «cultura global», si alguna cosa s'ha d'anomenar així<ref>Sailen Debnath. «Secularism: Western and Indian». ISBN 978-81-269-1366-4. Atlantic Publishers, [[Nova Delhi]].</ref>

 

 

* una influència cultural [[Món grecoromà|grecoromana]] [[Clàssic|clàssica]] i del [[Renaixement]], en relació a termes artístics, filosòfics, literaris, legals i tradicions, els efectes socioculturals del [[Invasions bàrbares|període de la migració]] i els patrimonis dels [[celtes]], [[germànics]], [[romans]], [[eslaus]] i altres grups ètnics, així com una tradició de [[racionalisme]] en diverses esferes de la vida, desenvolupats per la [[filosofia hel·lenística]], l'[[escolasticisme]], [[humanisme]], la [[Revolució científica]] i la [[Il·lustració]], incloent-hi la [[filosofia política]], [[Debat|arguments racionals]] generalitzats a favor del [[lliurepensament]], [[drets humans]], [[Igualitarisme|igualtat]] i [[Democràcia|valors democràtics]], contrària a la [[Irracional|irracionalitat]] i [[teocràcia]].<ref>{{citar web|url=http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/FiloXarxa.htm?http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/ulti7fan.htm|títol=apol·lini/dionisíac|editor=FiloXarxa|any=2004|consulta=05-06-2010}}</ref><ref>{{citar web|url=http://www.amnistiacatalunya.org/edu/cat/historia/inf-s12.html|títol=Invasions germàniques, feudalisme i Renaixement|editor=[[Amnistia Internacional]]|consulta=05-06-2010}}</ref><ref>{{citar web|url=http://web.archive.org/web/20070402060221/http://www.alcoberro.info/v1/relativisme2.htm|títol=Relativisme cultural i relativisme ètic|autor=Ramon Alcoberro|consulta=05-06-2010}}</ref>

=== Música ===

[[Fitxer:Beethoven.jpg|thumb|150px|esquerra|Compositor i pianista alemany [[Ludwig van Beethoven]].]]

La [[simfonia]], [[concert (forma musical)|concert]], [[sonata]], l'[[òpera]] i l'[[oratori (música)|oratori]] tenen els seus orígens a [[Itàlia]]. Molts instruments musicals importants utilitzats per cultures de tot el món també es van desenvolupar a l'occident; entre ells es troben el [[violí]], [[piano]], [[orgue de tubs]], [[saxòfon]], [[trombó]], [[clarinet]] i [[theremin]]. El [[piano]] solista, l'[[orquestra]] simfònica i el [[Quartet de corda|quartet de cordes]] també són importants en la realització de formes musicals.