Satèl·lit asteroidal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: àmpliament > ampliament
m Corregit: ampliament > àmpliament
Línia 2:
Un '''satèl·lit asteroidal''' és un [[asteroide]] que gira entorn d'un altre asteroide. Els asteroides poden posseir llunes, en alguns casos de molta grandària. Els asteroides amb llunes grans generalment s'anomenen [[asteroide binari|asteroides binaris]]. El terme [[asteroide doble]] s'usa a vegades per als sistemes en què l'asteroide i la seva lluna són aproximadament de la mateixa grandària.
L'origen de les llunes asteroidals no es coneix amb certesa, i hi ha una varietat de possibilitats. Una teoria ampliamentàmpliament acceptada és que estes llunes de l'asteroide es formen de les runes expulsades per l'asteroide primari després d'un impacte. Poden formar-se altres emparellaments quan un asteroide xicotet és capturat per la gravetat d'un més gran.
La primera lluna asteroïdal identificada va ser [[Dàctil (asteroide)|Dàctil]] què gira entorn de [[(243) Ida]]. La va descobrir la [[sonda Galileu]] el [[1993]]. El segon es va descobrir al voltant de [[(45) Eugènia]] el [[1998]]. Unes 37 llunes asteroïdals s'han descobert amb [[telescopi]]s des de la [[Terra]]. S'han descobert les llunes asteroïdals orbitant el [[Cinturó d'asteroides|cinturó principal]], els [[asteroide troià|asteroides troians]], els [[asteroides Apol·lo]], i el [[Cinturó de Kuiper]] . En [[2005]], es van descobrir dos llunes girant en torn de l'asteroide [[(87) Sílvia]] sent el primer asteroide triple conegut.