Antonio Mingote Barrachina: diferència entre les revisions

Inicià la seva carrera com a humorista gràfic a la revista ''[[La Codorniz]]'' el 1946 de la mà del seu director, [[Álvaro de la Iglesia]]. En el 1948 publicà la seva primera novel·la, ''Las palmeras de cartón'' i el 19 de juny del 1953 encetà una col·laboració amb el diari ''[[ABC (diari)|ABC]]'' que encara dura. Dos anys després, en el 1955, li fou encomanada la direcció de la revista humorística ''Don José'', que aplegà periodistes i humoristes que es farien famosos, i que dirigí en els seus cent primers números. L'any 1974 escriví el llibret de la peça ''El oso y el madrileño'', una revista musical de [[Mario Clavel]]. A l'any següent va ser l'autor del guió de la sèrie televisiva ''Este señor de negro'', dirigida per [[Antonio Mercero]] i protagonitzada per [[José Luis López Vázquez]]. Mingote ha escrit també guions cinematogràfics en col·laboració amb el productor [[José Luis Dibildos]], com els dels films ''Soltera y madre en la vida'', ''Pierna creciente, falda menguante'', ''Hasta que el matrimonio nos separe'', ''Vota a Gundisalvo''. Posteriorment escrigué una segona novel·la, ''Adelita en su desván''.

 

 

La [[Real Academia Española]] el nomenà acadèmic el 1988; el seu discurs d'ingrés fou "La transición del humor de Madrid Cómico al de La Codorniz". El 24 de maig del 1996 va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball conjuntament amb altres intel·lectuals famosos, com l'escriptor [[Camilo José Cela Trulock|Camilo José Cela]] i el poeta [[Rafael Alberti Merello|Rafael Alberti]]. El 1987 fou investit membre de la [[Real Academia Española]], on ocupà el seient 'r'. El desembre del 2005 rebé el nomenament de ''Doctor Honoris Causa'' per la Universitat d'Alcalà d'Henares, i el gener del 2007 ho va ser per la ''Universidad Rey Juan Carlos''.