NED Synclavier: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: de 1 -> d'1 a
m Corregit: ja a l'any > ja l'any
Línia 7:
Poc després aparegué la primera actualització del model, anomenada ''Synclavier II'', amb la qual l'ínstrument començà a ser conegut en els cercles musicals. Aquesta versió incorporava el mètode de síntesi sonora per modulació de freqüència (FM) -que més endavant popularitzaria el sintetitzador [[Yamaha DX7]]-, memòria [[RAM]] interna de 32 MB i un sistema d'emmagatzematge en un disc dur exterior. A mesura que la popularitat del Synclavier augmentava, se li anaren afegint millores, com la incorporació del mostreig de sons externs amb una resolució de 16 [[bit]]s i una [[freqüència]] de mostreig de 50 KHz (superior a la qualitat de so del [[CD (disc)|disc compacte]]), i els sistemes de sincronia externs [[SMPTE]] i [[MIDI]].
 
Posteriorment, ja a l'any 1984, aparegué la versió més moderna del Synclavier, amb la possibilitat de mostrejar sons en [[estèreo]], una revisió del sistema de síntesi FM (ara amb 16 bits), un [[seqüenciador]] de 200 pistes i un teclat sensible a la velocitat i a la postpulsació, com els teclats dels [[piano]]s. Totes aquestes millores internes i externes van encarir encara més el preu del producte final, ja des de bon principi (diversos centenars de milers de [[dòlar]]s) prohibitiu per als usuaris quotidians i només accessible als músics i estudis més adinerats. Així i tot, les seves qualitats musicals i la seva versatilitat el van convertir en un instrument molt preuat, i encara avui és una eina de primer nivell per a enginyers de so i [[compositor]]s de [[banda sonora|bandes sonores]].
 
El 1991, New England Digital va haver de plegar; des d'aleshores, la companyia ''Demas'' s'encarrega de la distribució mundial dels models disponibles del Synclavier.