Volkert Simon Maarten van der Willigen: diferència entre les revisions

Estudià al ''Hoogeschool Leiden'' (l'actual [[Universitat de Leiden]]) i l'any 1847 ascendí amb la seva dissertació ''De aberratione lucis'' sobre les anomalies de la llum.<ref>{{cite web|url=http://books.google.nl/books/about/Dissertatio_inauguralis_de_aberratione_l.html?id=8LxYQwAACAAJ&redir_esc=y |title=Dissertation a Google Llibres|publisher= |date= }}</ref> Després de graduar-se es convertí en professor a l'[[Escola llatina]] d'[[Amsterdam]]. El 1848 se li assignà la tasca de professor de matemàtiques, física i filosofia a l'[[Athenaeum Illustre de Deventer]]. Va acceptar la seva cita amb el treball ''Over natuur- en sterrekundig onderzoek'', sobre recerca física i astronòmica. El 1857 es convertí en un membre de la [[Reial Acadèmia de les Arts i les Ciències dels Països Baixos]] (en neerlandès, Koninklijke Nederlandse Akademie voor Wetenschappen).<ref name="Knaw">[http://www.dwc.knaw.nl/biografie/pmknaw/?pagetype=authorDetail&aId=Pe00003909 Knaw en Van der Willigen] {{nl}} </ref>

 

 

Com a científic, Van der Willigen feu un treball significatiu en la recerca en unitats físiques, on intentà utilitzar la longitud d'ona de llum per establir una nova unitat de distància estàndard i fiable. En aquella època hi havia unitats circumdants perquè els errors es cometien en l'estàndard originalment resolut basat en la circumferència de la terra. Per això el 1851 el Ministre de l'Interior dels Països Baixos va demanar a la Reial Acadèmia de les Arts i les Ciències dels Països Baixos aconseguir aquest estàndard tant per a la llargada com per al pes. Inspirat per aquesta discussió i una publicació del científic suec [[Anders Ångström]] el 1855, Van der Willigen decidí dedicar-se primer a la determinació de l'[[índex de refracció]] i a la longitud de l'ona de llum, per poder definir la unitat de llargada. Entre els anys 1866 i 1867 construí al jardí interior del Museu Teyler un petit observatori amb aparells molt precisos per determinar la latitud ([[telescopi zenital]]) i temps ([[cronòmetre nàutic]]) amb la [[xarxa de difracció]]. També hi utilitzà un [[regulador astronòmic]], [[heliòstat]], [[espectròmetre|espectroscopi]], [[xarxa de difracció]], [[microscopi]] amb [[micròmetre (aparell)|micròmetre]], [[termòmetre|termòmetres]] i [[baròmetre|baròmetres]]. També demanà els estàndards de llargada (got) i pes (coure).<ref name="Teylers" /> Combinant aquests aparells intentava determinar l'estàndard de llargada fent ús d'un [[pèndol de segons]] (inicialment un [[Pèndol de Foucault]], més tard un [[Pèndol reversible de Repsold]] que arribava en breu després de la seva mort). A més a més d'això, també adquiria aparells d'acústica, sobre la qual aparentment organitzava una sèrie de conferències al museu.<ref name="Turner"/>