Segle XV: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ampliament > àmpliament
m Corregit: estandaritzar
Línia 33:
La [[literatura del segle XV]] es va beneficiar àmpliament de la impremta i del nou paper de les ciutats, ja que va augmentar el nombre de lectors potencials de cada obra, que ja no eren únicament nobles i religiosos. El [[segle d'or valencià]] va donar lloc a ''[[Tirant lo Blanch]]'', una de les novel·les cavalleresques de més èxit, i als poemes d'[[Ausiàs March]], que ja presenten un amor diferent al trobadoresc i més propers als models que Petrarca havia instituït el segle anterior. Es va compilar el [[Yongle Dadian]], una de les grans enciclopèdies xineses.
 
La llengua de cultura continua sent el llatí, però les noves obres literàries ja s'escriuen totalment en les llengües nacionals respectives. Aleshores comencen els moviments per estandaritzarestandarditzar-les. Sorgeixen obres com el ''[[Catholicon]]'', un diccionari francès-bretó-llatí, o la gramàtica d'[[Elio Antonio de Nebrija]] per al castellà, la primera d'un idioma romànic.
 
L'església catòlica entra en crisi, amb moviments com el de [[Girolamo Savonarola]], precedent de les crítiques protestants. El papat perd poder envers els reis, malgrat les decisions del [[Concili de Constança]], que posa fi al [[Gran Cisma d'Occident]] i el doble papat. En aquest concili es condemna a la foguera a [[Jan Hus]],qui havia iniciat un moviment de reforma eclesiàstica i va ser declarat heretge, un altre dels antecessors del protestantisme. Els seus seguidors van iniciar les guerres hussites, inici de les guerres de religió modernes. El poder catòlic és desafiat també per [[Enric VIII d'Anglaterra]], el qual crea l'[[anglicanisme]] després de les seves disputes amb el Papa pels seus successius matrimonis. S'estableix la [[Inquisició espanyola]] que en aquesta primera etapa va perseguir sobretot els jueus convertits que continuaven practicant la seva fe en secret, amb tortures, execucions i confiscacions de béns dels sospitosos declarats culpables. [[Tomàs de Torquemada]] encarna la imatge de l'inquisidor per excel·lència L'antropocentrisme creixent limita la influència de l'església en la vida quotidiana de la gent, si bé continua sent el màxim referent moral.