Casino La Floresta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Rv. edic. de Camilo Garriga (disc.) a vers. 13544220 de Langtoolbot (disc.) [er:6]
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{FR|data=juny de 2014}}
{{MEI|data=juny de 2014}}
 
==Història==
El casino és l'edifici més emblemàtic de la Floresta i és que, pràcticament des dels primers anys, contempla la història del barri. Construït per l’inversor barceloní Tarruell, es va inaugurar el 21 de maig del 1933 amb presència del llavors president del Parlament de Catalunya, Lluís Companys; i és que el Casino va significar un dels símbols del creixement i èxit de la burgesia barcelonina. Tenia tres plantes: un restaurant, una sala de jocs amb billar, ping-pong... i una sala de ball. Fins a l’any 53, el Casino era llogat els estius per la colònia d’estiuejants, que el van convertir en el punt de trobada. “Hi havia molta vida social, ens reuníem al Casino, que era com un centre cívic recreatiu. Teníem un equip d’hoquei, fèiem balls, teatre, billars, ping-pong i cinema”, explica el president de l’Associació de propietaris i veïns de la Floresta Pearson,Josep Carner. Era el símbol d’un estrat social benestant que va convertir la Floresta en el seu punt d’estiueig i trobada. Josep Lleonart recorda que al Casino actuaven les millors orquestres i hi havia molt nivell: “Si els nois no anaven amb frac i les noies amb vestit, no entraves”.
 
Linha 6 ⟶ 8:
 
Però l’any 1953, Tarruell vol un canvi i decideix no llogar més el Casino als estiuejants, els quals s’hauran de traslladar a la UREF, on hi havia una bolera. Va ser un punt d’inflexió i va ser Càritas qui va agafar la gestió de l’espai, amb el mossèn Eduard al capdavant. M. Àngels Quadras recorda com el capellà va fer una tasca molt gran per acollir els nouvinguts a la Floresta i com anava casa per casa convidant les famílies a participar en les festes el Casino. “En arribar a la Floresta vaig anar al Casino i vaig veure que hi havia molta gent que no sabia llegir ni escriure i vaig decidir fer un taller. Era principalment gent que havia vingut d’altres parts d’Espanya com Andalusia”, explica Quadras. Durant uns anys, estiuejants i florestans van coincidir al Casino, però poc a poc el moviment alternatiu i hippie es va instal•lar a la Floresta i al Casino.
Construït els anys 20, inicialment com a Casino, l’emblemàtic edifici del Casal va ser, per a tres generacions de florestans, un punt de trobada, actiu i viu, que feia la vida a La Floresta més plena i agradable. Com a Casal Parroquial i després Casal Familiar, era l’escenari dels esdeveniments socials i de les activitats pròpies de la cultura de l’època ( balls, festivals, cine els diumenges, grup de teatre, ballet, ..etc). Els joves jugaven a futbito a la pista exterior, i la planta bar, amb les taules de marbre, els billars, el ping-pong i el futbolin, era lloc de trobada i esbarjo per a gent de totes les edats.
 
Convertit en Associació de Veïns a primers dels setanta, la revolució cultural va ser poc abans de la mort d’en Franco, amb l’onada de gent jove que en aquells anys va venir a viure a La Floresta. Era l’època daurada de les associacions. Ràpidament va haver-hi un cine-club, un grup de teatre, l’orchestra de La Floresta, un club d’escacs... . S’organitzaven tallers i tota mena d’activitats lúdiques i culturals. Es va fundar una guarderia que funcionava de dilluns a divendres. S’editava un butlletí i es van engegar campanyes reivindicatives pel mal estat dels carrers, pel clavegueram, per una guarderia municipal, per una nova escola pública,... Les festes i les actuacions ara encara es recorden. Aquí va venir la Maria del Mar Bonet, l’orquestra Mirassol, la Plateria, en Pau Riba, en Sisa, l’Ovidi Montllor, en Toti Soler, el Gato Pérez, ..etc.
Però també va ser època de conflictes i enfrontaments. Problemes de convivència, polítics i econòmics ( el lloguer del local es va multiplicar per 20 !! ).
 
 
==Temps de ‘hippies’==
 
Temps de ‘hippies’
Així ho recorda Maria Àngels Quadras: “Els anys 70, gent com Berenguer o Toutain van portar una sistema assembleari a la Floresta i poc a poc es va anar canviant l’estil. Tots érem joves i vèiem les coses d’una altra manera. Parlàvem dels problemes del barri. Amb prou feines hi havia llum, tot era de terra... També fèiem festes culturals, convidàvem artistes, lluitàvem contra l’analfabetisme... Fins i tot, empastifàvem de pintades l’Ajuntament”. Gent afí al moviment hippie d’arreu va venir a la Floresta, que des de llavors manté aquest esperit alternatiu. Aquesta assemblea de la Floresta podria arribar a aplegar un centenar de persones en les seves reunions. Durant els primers anys de presència hippie al Casino, les festes, projeccions de cinema i concerts amb artistes com Maria del Mar Bonet, Jaume Sisa o Rudi Ventura eren habituals . “Els hippies eren gent independent, no es ficaven amb ningú. Un any vam col·laborar junts a la cavalcada de Reis i m’ho vaig passar molt bé, eren bona gent. Van preparar una banda amb bateria, saxofon, trompetes... Anàvem a les seves festes...”, explica Eugenio Jiménez. Àngel Ruiz, president de l’Olímpyc FS, que en aquell temps era adolescent, recorda el Casino: “Tenia molta vida, recordo molts concerts, trobades i un ambient molt bo”.
 
 
==Degradació==
 
Però la situació va canviar i és que els membres de l’assemblea van decidir apujar el lloguer als inquilins del bar del Casino, la Margarita i el Julio, els quals hi eren des del 1962 i se’n cuidaven tot l’any, i van decidir marxar. “Va ser un error perquè després ningú controlava. Hi van haver robatoris i molt descontrol. Es va anar degradant”, explica Quadras, que era una de les participants en l’assemblea. Alguns estiuejants de l’època com Josep Carner expliquen com van viure aquest procés: “El Casino es va anar degradant, va quedar envaït per hippies i destrossat”. Malgrat això, florestans com Francisco Artero creu que la culpa va ser en part del poble: “Amb els hippies es va perdre una mica el nord, però la culpa va ser de tot el poble, que no volia anar-hi perquè hi eren ells”.
 
Linha 19 ⟶ 28:
Després de tres anys en marxa, molts florestans creuen que el Casino no s’aprofita com cal i reclamen un replantejament del model. “No té la tirada d’abans”, explica Artero. “Al Casino no se li treu el profit que se li hauria de treure. El vam reivindicar com un punt de trobada i no ho és”, assegura el florestà Xavier Sans, responsable, entre d’altres, de la Cursa de la Floresta. La presidenta de l’associació El Mussol, Àfrica Rodríguez, també creu que el Casino està “mal acabat i infrautilitzat”. Però creu que el jardí és “absolutament antiecològic” i és una de les pitjors reformes de l’equipament. Rodríguez anuncia que estan treballant en un nou projecte d’escola per fer tallers i impartir educació ambiental.
 
 
Construït els anys 20, inicialment com a Casino, l’emblemàtic edifici del Casal va ser, per a tres generacions de florestans, un punt de trobada, actiu i viu, que feia la vida a La Floresta més plena i agradable. Com a Casal Parroquial i després Casal Familiar, era l’escenari dels esdeveniments socials i de les activitats pròpies de la cultura de l’època ( balls, festivals, cine els diumenges, grup de teatre, ballet, ..etc). Els joves jugaven a futbito a la pista exterior, i la planta bar, amb les taules de marbre, els billars, el ping-pong i el futbolin, era lloc de trobada i esbarjo per a gent de totes les edats.
==Actualitat==
Convertit en Associació de Veïns a primers dels setanta, la revolució cultural va ser poc abans de la mort d’en Franco, amb l’onada de gent jove que en aquells anys va venir a viure a La Floresta. Era l’època daurada de les associacions. Ràpidament va haver-hi un cine-club, un grup de teatre, l’orchestra de La Floresta, un club d’escacs... . S’organitzaven tallers i tota mena d’activitats lúdiques i culturals. Es va fundar una guarderia que funcionava de dilluns a divendres. S’editava un butlletí i es van engegar campanyes reivindicatives pel mal estat dels carrers, pel clavegueram, per una guarderia municipal, per una nova escola pública,... Les festes i les actuacions ara encara es recorden. Aquí va venir la Maria del Mar Bonet, l’orquestra Mirassol, la Plateria, en Pau Riba, en Sisa, l’Ovidi Montllor, en Toti Soler, el Gato Pérez, ..etc.
 
Però també va ser època de conflictes i enfrontaments. Problemes de convivència, polítics i econòmics ( el lloguer del local es va multiplicar per 20 !! ). Es van anar succeint juntes i la gestió va anar canviant de mans. Al final, el últims de filipines van pressionar l’Ajuntament per la municipalització del Casal. L’alcalde Casas el va comprar l’últim dia del seu mandat ( maig del 83), però la sensibilitat que va tenir pel tema no la va saber transmetre al seus successors. L’Oriol Nicolau va fer tapiar l’edifici que, durant més de vint anys, ha estat inexplicablement tancat i en clar procés de degradació.
L’any 2003, amb finançament de la Unió Europea, l’Ajuntament va iniciar la primera fase de la rehabilitació de l’edifici, consistent en consolidar i assegurar l’estructura i en la recuperació de façanes i aspecte exterior.. Va quedar pendent, i sense data, l’arranjament de l’espai interior, per condicionar-lo a la destinació que en el futur hagi de tenir el Casal. Però als pressupostos dels darrers tres anys no s’ha dotat cap partida. Sempre amb l’excusa que els usos encara estan per definir.
Sorprèn l’absència d’un projecte d’usos quan durant més de dos anys les principals entitats de La Floresta s’han anat reunint per parlar-ne. Tres associacions de veïns, la Comissió de Festes, l’UREF, l’AEC, el Mussol, l’Agrupació Teatral, l’Olimpyc i l’AMPA de l’Escola. El que volen és que el Casal torni a ser un punt de trobada i un espai municipal al servei de l’activitat cultural, lúdica i associativa de la gent de La Floresta.