Estudi General Lul·lià: diferència entre les revisions

Una de les primeres [[Escola Lul·liana|Escoles Lul·lianes]] establertes a [[Mallorca]] fou la de [[Randa]], dirigida pel català [[Pere Joan Llobet]] el [[1453]] i que tingué un gran prestigi dins i fora de l'[[Mallorca|illa]]. La seva mort prematura obligà a tancar l'escola i, malgrat els intents de [[Mario de Passa]] (sota el patronatge de [[Beatriu de Pinós]]), l'[[Escola Lul·liana de Randa]] no tornà a prosperar. El [[1481]] [[Agnès de Pacs i de Quint]] patrocinà la creació d'una càtedra lul·liana que ocupà [[Pere Daguí]].

 

 

Malgrat tot, hi hagué sectors de la societat illenca que s'oposaren fermament a aquest nou moviment, com els [[dominicà|dominicans]], que també havien establert càtedres de [[filosofia]] i [[teologia]], car consideraven [[Ramon Llull]] un heretge.

Les Constitucions de l'Estudi General tardaren vint anys a aprovar-se. Aquest va provocar una notable reorganització de l'Estudi General, que llavors passà a tenir un Canceller (que era el [[Bisbe de Mallorca]]), un Rector nomenat pel [[Gran i General Consell]], cinc Catedràtics, un Secretari i un Bidell. A més, es prohibí la matriculació als [[jueu|jueus]].

 

 

Al segle següent, l'aparició del corrent dels [[Il·lustració|Il·lustrats]], així com de la [[Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País]], va fer que l'Estudi General presentés una notable activitat, sobretot en l'estudi de les [[matemàtiques]], creant-se les càtedres de [[geometria]] i de [[ciències exactes]] el [[1771]] i [[1782]] respectivament. L'Estudi General passà a tenir més mitjans i l'ensenyament passà a ser més pràctic. El [[1772]] s'eliminà el títol de ''Lul·lià'' i l'Estudi General passà a anomenar-se ''Universitat Literària''.