Casal d'Aragó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: omisió > omissió
m Corregit: relitzar > realitzar
Línia 86:
L'historiador català [[Jaume Vicens Vives]], en publicar [[Notícia de Catalunya]] el [[1954]], reivindicà la catalanitat de la Corona d'Aragó, citant que «una de les construccions més reeixides de la política catalana: la Corona d'Aragó» i alhora criticà l'alteració de les denominacions catalanes històriques per la nova nomenclatura Corona Catalano-Aragonesa, comte-rei i Casal de Barcelona, qualificant aquestes noves denominacions d'infantilisme verbal: «Des de mitjans del segle XIX ens ha molestat que els comtes de Barcelona fossin coneguts arreu sota el nom de reis d'Aragó; que els nostres besavis guerrers i marxants transcendissin a les planes de la història estrangera batejats com a aragonesos; que en parlar de nostra expansió mediterrània s'emprés el qualificatiu d'aragonesos. Hem acudit als procediments més refinats per evitar aquest confusionisme: '''hem parlat de Confederació catalano-aragonesa, de reis de Catalunya-Aragó, de comtes-reis, de monarques amb una, dues, o tres numeracions. Al meu judici, aquest infantilisme verbal no sols en han perjudicat, i ha molestat innecessàriament els aragonesos - que també hi eren -, sinó que ha creat un perillós confusionisme''' en el nostre esperit públic, ja que hem posat a la picota una de les més fecundes solucions del nostre intervencionisme en el complex món hispànic».
 
Finalment [[Jaume Vicens Vives]] afirmava que no hi ha lloc per a recriminacions, sinó tot el contrari, per a les vindicacions: «Creiem, doncs, que no és pas possible de dicutir l'encert de la Catalunya medieval en acceptar una investidura aliena per als seus prínceps i en defensar a tort i a dret la unió sorgida del matrimoni de Ramon Berenguer IV», i acabava sentenciant que «l'Estat bastit damunt d'aquella circumstància fou una mostra excel·lent de la nostra manera d'entendre el món, '''un artifici meravellós, que permeté amplíssimes satisfaccions particulars, bo i augmentant la puixança del conjunt'''. Dos pobles de mentalitat distinta, de costums ben diversos, de tarannà i parles diferents, pogueren relitzarrealitzar una tasca única, generalment en la millor harmonia. '''Ni els aragonesos ni els catalans no hem guardat mal record de la nostra experiència col·lectiva'''. Aquest és el millor dels elogis que podem atribuir a la nostra concepció política medieval. Imperi i llibertat - imperi en l'obra col·lectiva; llibertat en els afers interns, socials i individuals - es desenvolupen arra de la unió catalano-aragonesa».
 
== Branques reials del Casal d'Aragó ==