Bernat de Sithiu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 12845425 de Langtoolbot (Discussió) |
m Corregit: i tèmpores no > i témpores no |
||
Línia 32:
Bernat era natural d'algun poble de la [[diòcesi de Magalona]], on cometé un homicidi, no se sap de qui ni en quines circumstàncies, i fou condemnat a fer un pelegrinatge com a expiació. La carta condemnatòria del bisbe diu:
{{citació|Joan, per la gràcia de Déu, bisbe de Magalona, a tots els pastors i fidels de l'Església Catòlica, eterna salvació en el Senyor. Sigui conegut a tots vosaltres que en expiació de l'horrible crim que ha comès, Nos hem imposat a Bernat, el portador d'aquesta carta, la següent pena. Que ha d'anar descalç durant set anys, que no pot vestir camisa la resta de la seva vida, que ha d'observar els quaranta dies abans del Naixement de Nostre Salvador com un dejuni de quaresma, que ha d'abstenir-se de carn i greix els dimecres i de tot, excepte pa i una mica de vi els divendres. Els divendres de quaresma i
Durant anys, pelegrinà i caminà errant per diferents llocs (probablement, llocs de pelegrinatge, com les tombes de sants de diverses ciutats franceses), vivint de l'almoina. Ell mateix endurí la condemna i caminava portant pesos i provocant-se mortificacions. La llegenda, que no pot comprovar-se, diu que va visitar [[Sant Jaume de Compostela]], [[Roma]] i [[Jerusalem]] tres cops i arribà a l'[[Índia]] per pregar davant la tomba de Sant [[Tomàs apòstol]]. Finalment, s'establí vora l'abadia [[benedictina]] de Sithiu, on una visió li havia revelat que moriria. Un ciutadà caritatiu li oferí una caseta vora el monestir, on visqué durant quatre anys pobrement, fins a la seva mort en 1182. Els monjos li permetien entrar a l'església per fer tot l'[[ofici diví]], inclosos els de la matinada, que feia sempre. A més, tenia cura dels pobres malalts i ajudava en la neteja de les esglésies i hospitals. Sempre que rebia una almoina responia "Déu us doni a tots una bona fi". Al final de la seva vida, va demanar als monjos d'ingressar com a monjo, que ja el veien com a un sant home, l'acceptaren.
| |||