Principat de Tarragona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: repercusions > repercussions
m Corregit: rebutjat pel arquebisbe [[Bernat > rebutjat per l'arquebisbe [[Bernat
Línia 31:
La situació a Tarragona es complicà amb la mort del bisbe Oleguer i l'elecció del seu successor. En 1146, el nou arquebisbe, [[Bernat Tort]], un home de confiança del comte de Barcelona, fou nomenat a la ciutat. Se iniciava així un procés marcat pels continuats conflictes jurisdiccionals entre el Príncep de Tarragona i el nou arquebisbe de Tarragona, que havien d'acordar la renovació de la concessió de las terres tarragonines, amb el consens del comte de Barcelona.
 
En 1149, el Príncip Robert d'Aguiló, cedí el govern al seu fill Guillem, intentant fer hereditari la senyoria vitalícia donada a Tarragona. Aquest acte fou rebutjat pelper l'arquebisbe [[Bernat Tort]], qui considerava que el vertader dret a nomenar un successor al Príncip li corresponia a l'Església Catòlica, ja que Tarragona pertanyia, realment, a l'Arquebisbat de Tarragona, com havia establert el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, l'any 1118.
 
En 1151 l'arquebisbe féu retrodonació de tots els seus drets sobre Tarragona a [[Ramon Berenguer IV de Barcelona|Ramon Berenguer IV]], comte de Barcelona i príncep d'Aragó, però el príncep Robert no ho acceptà. En 1153, això no obstant, s'arribà a un acord entre totes les parts implicades, culminant amb la renúncia a la tinença de Tarragona de Robert d'Aguiló, qui optà, òbviament, per no enfrontar-se al poderós ''princeps'' català i a l'alta jerarquia de l'Església.