Toktamix: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: seu accès al > seu accés al
m Corregit: del antic > de l'antic
Línia 37:
==Presa de Moscou==
[[Image:Tokhtamysh.jpg|thumb|300px|right|''[[Setge de Moscou 1382)|Setge de Moscou (1382), per part de Toktamix.]]'']]
Així va passar un any sense notícies, durant el qual Toqtamix preparava el seu exèrcit. El [[1382]] Toqtamix va conduir una reeixida expedició contra [[Moscòvia]], en revenja per la derrota de Kulikovo; primer va confiscar els vaixells al [[Volga]], a [[Bulgària del Volga]], per transportar el seu exèrcit. Oleg de [[Riazan]] havia fet altre cop aliança amb els tàtars i els va mostrar com creuar el [[Oka]]. Alguns prínceps es van espantar: Dimitri de Nijni Nóvgorod, padrí del gran príncep, va enviar als seus dos fills amb regals a l'Horda però Toqtamix ja havia sortit i el van anar a trobar a [[Sernatx]]. El gran príncep va abandonar la capital que va deixar en mans dels boiars i es va retirar a [[Kostromà]] per reunir un exèrcit. Toqtamix va ocupar Serpokof a l'Oka, i es va dirigir a Moscou; part de la població va fugir seguint al metropolità Ciprià, que va anar a [[Tver]]. Un nét delde l'antic gran duc de Lituània [[Olgerd]], de nom Ostei, fou enviat per Demetri a la ciutat i es va organitzar la defensa.
 
Poc després els fums dels pobles cremats a la distància es van començar a veure i el [[23 d'agost]] estaven als ravals de la ciutat que fou assetjada; els tàtars no tenien artilleria i van atacar amb fletxes durant tres dies. Llavors el khan va enviar parlamentaris per assegurar que si es rendien respectaria la ciutat, ja que només estava contra el gran príncep, i que només obtindria un tribut moderat; Basili i Simeó, fills del príncep de Nijni Nóvgorod, que segurament pensaven que així era, van actuar de mediadors. El clergat, el poble i els boiars van acceptar obrir les portes i Ostei va anar a rebre al khan amb valuosos regals seguits dels sacerdots i boiars; quan Ostei va entrar a la tenda del khan fou assassinat i fou el senyal pel començament de la matança. Les cases foren saquejades i la gent massacrada; els tàtars van fer un gran botí que van trobar a les esglésies on la gent havia portat tot allò valuós com a mesura de seguretat; finalment la ciutat fou incendiada.