Pogrom de Jerusalem de 1920: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: als esdevenimentsm a > als esdeveniments{{què}} a
resol dubte
Línia 229:
Abans de 1920, el nacionalisme àrab a Palestina defensa la idea d'una «Gran Síria», que inclou Palestina. És durant els primers mesos de 1920 quan un moviment [[nacionalisme palestí|nacionalista palestí]] diferent, militant a favor d'una Palestina independent comença a néixer. El juliol, aquest «canvi ideològic» és acomplert.<ref name = "morris_victimes_104-116"/>
 
Els aixecaments de Nebi Musa no constitueixen pas l'únic element que participa en aquesta evolució. Benny Morris cita igualment les «remors d'una revolta britànica que no va prendre cos», la fugida d'[[Amin al-Husayni]]» (militant [[panarabisme|panàrab]] en aquell temps), « l'aprovació del mandat britànic a San Remo», « la posada en marxa d'una administració civil, provocada en part pels aixecaments» i « l'expulsió pels francesos del govern Faysal a Damasc».<ref name = "morris_victimes_104-116"/> Tanmateix, [[Rashid Khalidi]] estima que els aixecaments de Nebi Musa, si bé constitueixen una demostració del nacionalisme àrab palestí, en són igualment un [[catalitzador]], sobretot per a [[Aref al-Aref]] i [[Amin al-Husayni]] que tendeix, en resposta als esdeveniments{{què}}, a veure Palestina com una entitat separada i a parlar de Jerusalem, i ja no de Damasc, com a capital.<ref name "segev">[[#segev|Tom Segev (1999)]], p.139 referint-se a [[Rashid Khalidi]] ''Palestinian identity'', New-York, Columbia University Press, 1997.</ref>
 
L'agost, [[Mussa Qassem Al-Husseini]] declara a col·legues nacionalistes : «Ara, després dels recents esdeveniments de Damasc, cal revisar fonamentalment els nostres plans per a aquesta terra. La Síria del Sud ja no existeix. Ens cal defensar Palestina<ref name = "morris_victimes_104-116"/> ».