Pau i Treva de Déu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: d'altres -> altres llocs |
m Correcció: península ibèrica > península Ibèrica |
||
Línia 29:
Alfons el Cast va obligar els barons i els castlans a ratificar els estatuts de la [[Fondarella]] que, en consonància amb els orígens eclesiàstics de la Pau i Treva, conferien als bisbes una important funció jurisdiccional: la potestat de convocar els caps de família per combatre els malfactors, sense dotar-los pas, tanmateix, de mitjans coercitius. Per això, el rei va crear les vegueries, districtes governats per un veguer, nomenat pel monarca entre persones sense vincles familiars amb els barons i castlans de la zona; i així, va vertebrar-se la primera administració local de Catalunya.
L'oposició nobiliària a un poder monàrquic autoritari, però que no aporta territoris i botí als aristòcrates, ja que, ni en la seva actuació a Occitània ni en la seva intervenció a la
A l'assemblea de Pau i Treva de Girona ([[1188]]), els magnats aconseguiren modificar els estatuts de la Fondarella –de 1173- imposant al rei la promesa de nomenar De [[Salses]] a [[Tortosa]] i [[Lleida]] veguers únicament catalans –el [[1183]], Alfons el Cast havia confiat el càrrec de veguer de Cerdanya-Conflent al noble aragonès Pedro Jiménez de Urrea- així, limitaven les possibilitats del monarca de trobar persones alienes als clans aristocràtics catalans a qui nomenar veguer. Aquesta concessió, tanmateix, resultà insuficient per apaivagar l'oposició nobiliària; el [[1192]], calgué publicar a [[Barbastre]] els acords de Pau i Treva de l'assemblea de [[Barcelona]], on l'exigència als barons d'observar la pau es fonamentava en la legislació dels Usatges, contrariant la posició nobiliària manifestada en l'assemblea de Girona el [[1188]].
| |||