Revisió del 20:08, 5 juny 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: del Císter]] i > del Cister]] i ← Edició anterior		Revisió del 00:00, 13 juny 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Correcció: península ibèrica > península Ibèrica Edició següent →
Línia 15: Les institucions catalanes entre els segles XIII i XV experimenten un fort arrelament. Això afavoreix la consolidació d'un art vinculat a aquestes. Un seguit de desastres iniciats amb ''[[Lo mal any primer]]'', però sobretot la [[Pesta Negra\|pesta]] de 1348 fa estralls en la població de la Corona d'Aragó i l'efecte sobre la demografia, i per tant en la composició social d'aquest territori, és més profund que a l'oest de la ~~Península~~península Ibèrica. El sentiment religiós creix, els individus queden fortament vinculats a sants. Els [[gremi]]s creen [[confraria\|confraries]] que, entre altres funcions, procuren que els seus membres rebin enterraments dignes. Això afavoreix un art que exalta la vida dels sants. El regnat d'Alfons el Magnànim va comportar que la cort es desplacés a [[Nàpols]], on el rei va promoure el dispendi afavorint un art humanista provenint bàsicament d'Itàlia. Les institucions catalanes i la [[Dinastia Trastàmara\|dinastia dels Trastàmara]] mai van congeniar, això va desembocar en la [[Guerra civil catalana]] durant el regnat de [[Joan el Gran]].

Pintura gòtica de la Corona d'Aragó: diferència entre les revisions