Sefardites: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: com [[judeocatalà > com a [[judeocatalà
m Correcció: península ibèrica > península Ibèrica
Línia 19:
|related =[[Jueus]] {{mida|([[asquenazites]], [[mizrahim]])}} i [[llatins]] {{mida|([[espanyols]], [[portuguesos]])}}
}}
Els '''sefardites''' (de l'[[hebreu]] ''ספרדים'', "espanyols") són els descendents dels [[jueus]] que van viure a la [[Penínsulapenínsula Ibèrica]] fins al [[1492]], any en què foren expulsats. '''Sefarad''' en hebreu modern s'utilitza per a referir-se a [[Espanya]]. Durant l'[[edat mitjana]], els hispanojueus foren reconeguts com els líders de la fe i la cultura jueves d'aquells segles. Un lideratge religiós, però sobretot cultural, que es perllongà durant diversos segles més enllà de l'expulsió.
 
Expulsats el [[1492]] pels [[Reis Catòlics]] (Isabel i Ferran), els jueus espanyols es van establir al nord d'[[Àfrica]], al sud de [[França]] i, sobretot, a l'antic [[Imperi Otomà]], on van fundar comunitats i van conservar el seu patrimoni cultural.