El terme semisil·labari ha estat tradicionalment aplicat als [[abugida|abugides]], atès que en aquests [[escriptura|sistemes d'escriptura]] els signes bàsics representen una [[consonant]] acompanyada per una [[vocal]] inherent, mentre que la resta de vocals s'indiquen mitjançant un diacrític afegit al signe consonàntic o mitjançant un canvi en la forma del signe consonàntic.
Però hi ha una família de sistemes d'escriptura desenvolupats a la [[Penínsulapenínsula Ibèrica]], com a mínim des de s. V aC, potser des del s. VII aC, que també es comporten com a semisil·labaris sense que es puguin considerar [[abugida|abugides]]: els [[escriptures paleohispàniques|semisil·labaris paleohispànics]]. Sobre el seu origen no hi ha consens: per alguns investigadors el seu origen està directament i única lligat a l'[[alfabet fenici]], mentre que per d'altres en la seva creació també hi hauria influït l'[[alfabet grec]]. Els [[escriptures paleohispàniques|semisil·labaris paleohispànics]] comparteixen una característica tipològica distintiva: presenten alhora signes amb valor sil·làbic, per les oclusives, i signes amb valor alfabètic, per la resta de consonants i vocals. Els sil·labogrames representen una combinació diferent de consonant i vocal de forma que el signe que representa la combinació ''ga'' no s'assembla al signe que representa la combinació ''ge''. Addicionalment, tot i que les escriptures paleohispàniques considerades més antigues, les del grup meridional ([[escriptura tartèssia]] i [[escriptura ibèrica sud-oriental]]) no distingeixen les oclusives sordes de les sonores, de forma que el signe que representa la combinació ''ga'' també representa la combinació ''ka'', una de les variants de l’[[escriptura ibèrica nord-oriental]], la més antiga d'acord amb els contextos arqueològics, permet diferenciar els sil·labogrames oclusius dentals i velars sords dels sonors amb un traç afegit de forma que la forma simple representa la sonora i la forma complexa la sorda. Finalment, l’[[escriptura tartèssica]] o sud-occidental presenta una característica distintiva, atès que els signes sil·làbics van seguits sempre per la vocal. Alguns investigadors consideren aquesta escriptura com un semisil·labari redundant, mentre que d'altres el consideren un alfabet redundant.
