Revisió del 18:07, 13 maig 2014 modifica Pere prlpz (discussió \| contribucions) Editors del filtre d'abusos, Autopatrullats, Reversors 210.215 edits m →‎Segle VI - Justinià restaura el control sobre la Mediterrània Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 09:26, 13 juny 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: península itàlica > península Itàlica Edició següent →
Línia 8: En principi, la defensa de les costes de l'Imperi Bizantí i de les zones properes a Constantinoble estava a càrrec de la marina dels ''Karabisianoi''. A poc a poc es va anar dividint en marines locals, però la marina imperial tenia la seva seu a Constantinoble i s'encarregava d'aturar atacs a la ciutat. A les acaballes del [[segle VIII]], l'armada bizantina tenia novament el poder al [[Mar Mediterrani\|Mediterrani]]. La rivalitat amb les flotes musulmanes continuava amb cert èxit per [[Imperi Bizantí\|Bizanci]]. Durant el [[segle XI]], la marina i l'Imperi Bizantí van començar a declinar. En enfrontar-se amb nous reptes a l'Occident la sobirania de Bizanci va cedir davant les incipients flotes de [[República de Venècia\|Venècia]] i [[República de Gènova\|Gènova]], amb desastrosos efectes en l'economia i política bizantina. Un període de recuperació sota els [[Comnè]] va ser succeït per un temps fosc i de declivi, que va arribar al seu zenit en la desastrosa dissolució de l'Imperi Bizantí per la [[Quarta Croada]] el 1204. Després de la restauració de l'Imperi Bizantí el [[1261]], la [[Dinastia Paleòleg]] va intentar rehabilitar la marina de Bizanci però els seus esforços van tenir només un efecte temporal. A mitjans del [[segle XIV]], l'altre temps poderosa marina bizantina tot just arribava a una dotzena de vaixells i el control del [[mar Egeu]] va passar dels bizantins a les mans de la [[península ~~itàlica~~Itàlica]] i de l'[[Imperi Otomà]]. La feble flota de Bizanci, però, va continuar les seves activitats fins a la caiguda de l'Imperi Bizantí al maig del [[1453]]. ==Guerres civils i invasions bàrbares: segle IV i V == La marina bizantina, com el mateix [[Imperi Romà d'Orient]] o l'[[Imperi Bizantí]], van ser la continuació de l'[[Imperi Romà]] i les seves institucions. Després de la [[batalla d'Actium]] el 31 aC, i a causa de l'absència de qualsevol tractat extern a la [[Mediterrània]], la [[marina romana]] va realitzar gran quantitat de funcions de vigilància i escorta. Massives batalles navals, com les ocorregudes durant les [[Guerres Púniques]], ja no es van produir, i la flota romana es va compondre llavors de [[vaixells]] relativament petits, que es van adaptar millor a les seves noves tasques. Al voltant del [[segle IV]], les flotes permanents dels romans havien disminuït, de manera que quan les flotes dels emperadors rivals [[Constantí el Gran]] i [[Licini I]] es van enfrontar el 324, es trobaven compostos en gran mesura dels vaixells de nova construcció o confiscats de les ciutats portuàries del [[Mediterrani]] oriental. No obstant això, les guerres civils dels segle IV i V, van impulsar una reactivació de l'activitat naval, amb flotes que es van emprar principalment per al transport dels exèrcits. Gran part de les forces navals van seguir sent emprades a la Mediterrània occidental durant el primer quart del segle V, especialment en el Nord d'Àfrica, però el domini de Roma a la Mediterrània va ser impugnat quan Àfrica va ser envaït pels [[vàndals]] en un període de quinze anys. El nou [[regne vàndal]] de [[Cartago]], sota el poderós rei [[Genseric]], immediatament va llançar atacs contra les costes de la península ~~itàlica~~Itàlica i [[Grècia]], fins i tot va saquejar i va conquerir [[Roma]] el 455. Els atacs vàndals van continuar sense parar les següents dues dècades, tot i els repetits intents romans per derrotar-los. L'Imperi Occidental es trobava impotent, la seva marina de guerra es va reduir a gairebé res, però els emperadors d'orient podrien recórrer als recursos i coneixements navals de la Mediterrània oriental. No obstant això, la primera expedició oriental del 448 no va anar més enllà de [[Sicília]], i el 460 els [[vàndals]] van destruir una flota de l'armada occidental a [[Cartagena]], [[Hispània]]. Finalment, el 486, una gran expedició de l'orient va ser feta sota [[Basilisc]], suposadament formada per 1.113 vaixells i 100.000 homes, però va fallar estrepitosament. Prop de 600 vaixells es van perdre a causa dels incendis dels [[vaixells]], i el cost financer de 130.000 quilos d'or i 700 lliures de plata van posar prop de la fallida a l'imperi.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Gibbon \|nom=Edward \|títol=The Decline and Fall of the Roman Empire \|url=http://books.google.es/books?id=cgUaAQAAMAAJ&q=486+Genseric+basiliscus&dq=486+Genseric+basiliscus&hl=ca&sa=X&ei=ubPyUaT3LIzn7AbN2IBg&ved=0CDkQ6AEwAQ \|llengua=anglès \|editorial=P. Fenelon Collier \|data=1901 \|pàgines=615 \|isbn=}}</ref> Això va obligar als romans a arribar a un acord amb [[Genseric]] i a signar un tractat de pau. No obstant això, després de la mort de Genseric el 477, l'amenaça dels vàndals va retrocedir. ==Segle VI - Justinià restaura el control sobre la Mediterrània ==

Marina romana d'Orient: diferència entre les revisions