Govern txecoslovac a l'exili: diferència entre les revisions

El fracàs de les forces militars aliades en aquesta batalla va ser el que més va ajudar a les ambicions del Comitè de Beneš. Amb la caiguda de França, les opinions del recentment escollit [[Winston Churchill]] van agafar més rellevància, per sobre dels interessos de la minvant [[Tercera República Francesa|Tercera República]]. Churchill va ser molt més clar que el seu predecessor respecte als assumptes txecoslovacs, i ràpidament va reconèixer Beneš com a president d'un govern a l'exili. Tot i així, el Comitè encara se sentia insegur respecte al seu reconeixement perquè, tot i que s'esmentava específicament en Beneš com a president, no se'l vinculava explícitament al govern que havia existit anteriorment. De manera que l'abril de 1941 van pressionar els britànics perquè fossin més clars. El dia 18 del mateix més els van enviar una carta demanant que els acords "es signessin, com abans de setembre de 1938, en nom de la República Txecoslovaca". El ministre d'assumptes exteriors britànic, [[Anthony Eden]], hi va donar el seu consentiment el 18 de juliol de 1941.<ref name=Talmon>Talmon, Stefan. ''Recognition of Governments in International Law with particular reference to governments in exile''. Oxford University Press. 1998. 119.</ref> Els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] i la [[Unió Soviètica]] es van veure forçats a fer el mateix aquell any, quan Eslovàquia va declarar la guerra a ambdós països. Amb un govern de l'[[Potències de l'Eix|Eix]] establert a [[Bratislava]], l'únic govern amic que quedava per reconèixer durant la segona meitat de l'any 1941 era el de Beneš.<ref name=End/> La qüestió legal que quedava pendent era si el govern de Beneš era realment una "continuació" de la Primera República, o un successor sense un suport constitucional sòlid.

 

Des d'aquell moment la legitimitat internacional del govern va anar lligada a la victòria militar dels Aliats.