Bismut: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: des de el > des del
m Corregit: colors tant diferents > colors tan diferents
Línia 110:
El Bismut elemental '''pot aparèixer de forma natural''', encara que la seva sulfur i òxid formen minerals comercials importants. Existeix en la natura com a metall lliure i en minerals. Els principals dipòsits estan a Sud-amèrica, però als Estats Units s'obté principalment com a subproducte del refinat dels minerals de coure i plom. Va ser un dels 10 primers materials en descobrir-se,  l'any 1660. Va tenir un paper molt destacat durant els anys de la Segona Guerra Mundial. Va ser un material clau per les investigacions de la bomba atòmica, i utilitzat per a soldadures, aliatges fusibles i va servir també com a remei de certes malalties sexuals i digestives com també per a curar cremades ocasionades per les bombes.
[[Fitxer:Wismut Kristall und 1cm3 Wuerfel.jpg|thumb|221x221px|A l'esquerra, cristall sintètic de bismut. La superfície iridiscent és una capa molt fina d'òxid. Al costat hi ha un cub d'1 cm<sup>3</sup> d'alta puresa]]
L'element lliure és 86% més dens que el plom. És un metall trencadís amb un color blanc platejat quan està acabat de produir, però sovint es veu en l'aire amb un tint de color rosa a causa de l'oxidació de la superfície. L’òxid que aquest element té a la superfície creix de manera desproporcionada, i hi ha més gruix a les vores que a l'interior, i per aquest motiu presenta una varietat de colors tanttan diferents que va des del blau fins al groc. El bismut és l'element més natural diamagnètic i té un dels '''valors més baixos de conductivitat tèrmica entre els metalls''', en excepció del mercuri.
 
S'utilitza en alguns aliatges i alguns dels seus compostos s'utilitzen com cosmètics i en aplicacions farmacèutiques. Degut a l'alta toxicitat del plom, l'ús d'aliatges amb bismut com substitut del plom ha fet que aquest element tingui una creixent importància comercial.