Çağrı Beg Dawud: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: es -> és clar |
m Corregit: fou tant delicada > fou tan delicada |
||
Línia 9:
A partir d'aquí els dos germans es va separar i Tughril va marxar a l'Iran, mentre Çağrı Beg Dawud restava a Khurasan. Entre [[1040]] i [[1044]] va conquerir [[Balkh]] i [[Tirmidh]]; d'altra banda Khwarizm, on el sobirà local havia estat expulsat el 1041 pel ''yaghbu'' oghuz de [[Djand]], Abul Fawaris Shah Malik (aliat de Masud de Gazni, però en el moment de la conquesta Masud I ja havia mort), va caure en mans de Çağrı Beg el [[1042]], que va dominar també Djand. El territori fou incorporat al soldanat oriental seljúcida de Çagri Beg, que hi va nomenar governadors; Arslan Arghun, fill d'Alp Arslan, va ocupar aquest càrrec per un temps. Al mateix temps un fill de Çağrı Beg, Kavurt, que actuava quasi autònomament, es va apoderar del [[Kirman]].
A partir de [[1041]] els gaznèvides s'havien refet a les seves possessions índies, i encara que una filla de Çağrı Beg es va casar amb el nou sultà [[Mawdud ben Masud]] (1041-1048), aviat va començar una llarga guerra en la que de vegades els seljúcides foren derrotats; els gaznèvides van actuar hàbilment aconseguint temporalment l'aliança dels [[karakhànides]], abans aliats als seljúcides. Sota [[Abd al-Rashid ben Mahmud]] (1049-1052) els seljúcides van encoratjar i donar suport a la usurpació de [[Farrukhzad ben Masud]] (1052-1059) amb el que van entrar en guerra una vegada va arribar al tron. La lluita es produïa principalment a la zona de [[Balkh]] i al [[Sistan]]; en aquest territori la situació fou
En aquestos anys Çağrı Beg ja era vell i la direcció de la guerra estava en mans del seu fill Alp Arslan. El [[1059]]/[[1060]], donat l'equilibri de forces entre seljúcides i gaznèvides, Alp Arslan i el nou sultà gaznèvida [[Ibrahim ben Masud]] (1059-1099) van signar un tractat de pau; poc després, vers el febrer del 1060, va morir Çağrı Beg. Com a príncep portava el títol de ''Malik al-Muluk''.
| |||