Manuel de Llauder i de Camín: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: una de elles l > una d'elles l
m Corregit: aconseguint tant completa > aconseguint tan completa
Línia 15:
Després d'haver sigut governador de les [[illes Medes]], passà a manar el [[regiment de San Fernando]], restablint en aquest la disciplina. La seva labor fou molt premiada amb el comandament d'una brigada mixta, amb la que va prendre part en l'atac d'[[Olot]] del [[24 d'octubre]] de [[1812]].
 
El [[7 de maig]] de [[1813]] va combatre amb llur brigada en la [[vall de Ribes]] contra forces enemigues, aconseguint tanttan completa victòria, que fou recompensat amb la llorejada de San Ferran, i més tard amb el títol de marquès de la Vall de Ribes. Durant el període de [[1820]] a [[1823]] visqué retirat en un poble de l'[[Aragó]], per atribuir-se-l'hi part en la captura de [[Luis de Lacy y Gautier]], malgrat que Llauder, en llurs '''Memòries documentades''', es disculpa d'aquest afer, i en entrar a Espanya els [[Cent Mil Fills de Sant Lluís]] s'agregà a l'expedició, doncs les seves idees conservadores restaven en pugna amb les lliberals d'aquella època.
 
Desenvolupà el càrrec de comandant general de [[Bascònia]], i després del govern militar de [[Lleida]] (febrer de [[1824]]), on tractà d'apaivagar els ànims, llavors molt exaltats, contenint, malgrat les seves idees, als realistes, aconseguint «posar fi a una reacció que no tenia vistes d'acabar-se» (Memòries documentades). El maig de [[1825]], destinat a la Inspecció general d'[[Infanteria]], treballà per acabar amb el desordre que en aquesta regnava, i després d'encarregar-li el comandament superior d'Aragó (1830), fou a rellevar l'octubre de [[1832]] al comte d'Espanya en la Capitania general de Catalunya, sent rebut pel poble amb grans aclamacions i mostres d'alegria.