Eslaus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m afegeixo {{Tòpics indoeuropeus}} |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 7:
Els '''pobles eslaus''' són una branca ètnica i lingüística dels pobles [[protoindoeuropeus|indoeuropeus]] establerta principalment a Europa. Des del principi del [[segle VI]] es van expandir des del seu territori original (que se suposa que també era a l'[[Europa de l'Est]]) per establir-se a la major part dels [[Balcans]], l'Europa de l'Est i l'àrea oriental de l'[[Europa Central]].<ref>[http://www.lib.msu.edu/sowards/balkan/lecture1.html Geografia i geografia ètnica dels Balcans fins a l'any 1500] {{en}}</ref> Més endavant molts també es van establir a [[Sibèria]]<ref>Fiona Hill, [http://www.theglobalist.com/printStoryId.aspx?StoryId=3727 Russia — Coming In From the Cold?], ''The Globalist'', [[23 de febrer]] del [[2004]]</ref> i a l'[[Àsia Central]]<ref>Robert Greenall, [http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/4420922.stm Russians left behind in Central Asia], BBC News, [[23 de novembre]] del [[2005]].</ref> o van emigrar a altres parts del món.<ref>Terry Kirby, [http://news.independent.co.uk/uk/this_britain/article344755.ece 750,000 and rising: how Polish workers have built a home in Britain], ''The Independent'', [[11 de febrer]] del [[2006]].</ref><ref>[http://www.newadvent.org/cathen/12204c.htm Poles in the United States], ''Catholic Encyclopedia''</ref>
Els grups ètnics i les nacions que avui s'anomenen ''eslaus'' són molt diversos des del punt de vista genètic i cultural, i les relacions entre ells són molt diferents, des d'un cert sentit de germanor fins al recel mutu.<ref name="Bideleux">«Kundera remarca que durant un centenar d'anys els txecs no havien tingut cap contacte directe amb Rússia. Malgrat la seva afinitat lingüística, els txecs i els russos mai no han compartit un imaginari comú, ni una història ni una cultura comunes». [...] Josep Conrad va escriure que «res no podria estar més allunyat del que literàriament a vegades s'anomena "l'esperit eslau" que el temperament dels polonesos, amb la seva devoció cavalleresca pels límits morals i el seu exagerat respecte pels drets individuals». Robert Bideleux, ''History of Eastern Europe: Crisis and Change'', Routledge, 1998.</ref><ref name="Congress">«Des del començament, Polònia es va emmirallar en l'Europa occidental i va desenvolupar una afinitat molt més gran amb els francesos i els italians, per exemple, que amb els seus veïns eslaus hereus de la tradició bizantina o de l'Església ortodoxa d'orient. Aquesta orientació cap a Occident, que en certa manera ha convertit Polònia en el post més oriental de la tradició catòlica i llatina, ajuda a explicar el tenaç sentiment dels polonesos que ells pertanyen a l'"Oest", i el seu profund antagonisme amb Rússia és prou representatiu d'un estil de vida que consideren essencialment estrany». Biblioteca del Congrés dels Estats Units {{
Els pobles eslaus es classifiquen geogràficament en [[eslaus occidentals]] (que inclouen els [[txecs]], els [[caixubis]], els [[moravians]], els [[polonesos]], els [[silesians]], els [[eslovacs]] i els [[sòrabs]]), els [[eslaus orientals]] (que inclouen els [[bielorussos]], els [[russos]], els [[Rutènia|rutens]] i els [[ucraïnesos]]), i els [[eslaus meridionals]] (que inclouen els [[búlgars]], els [[macedonis]], els [[montenegrins]], els [[serbis]], els [[croats]], els [[bosnians]] i els [[eslovens]]). Per a una llista més detallada, consulteu l'apartat «[[Pobles eslaus#Subdivisions etnoculturals|Subdivisions etnoculturals]]».
Línia 22:
== Llengua protoeslava ==
El protoeslau, l'[[protollengua|antiga llengua]] de la qual deriven totes les llengües eslaves, es va separar de l'[[protoindoeuropeu|indoeuropeu]] en un moment i un lloc indeterminats per passar a formar part del grup de [[llengües baltoeslaves]], fase en la qual va desenvolupar nombroses isoglosses lèxiques i morfofonològiques comunes amb les [[llengües bàltiques]]. D'acord amb la [[hipòtesi dels kurgans]] (vegeu també [[cultura dels kurgans]]), «els indoeuropeus que no van emigrar van començar a parlar baltoeslau».<ref>[http://www.kortlandt.nl/publications/art111e.pdf F. Kortlandt, «L'expansió dels indoeuropeus»], p. 4 {{en}}
El protoeslau pròpiament dit, sovint conegut amb els noms d'''eslau comú'' o ''protoeslau tardà'', i que es defineix com l'última etapa d'aquesta llengua abans de la divisió geogràfica de les [[llengües eslaves]] històriques, probablement es va parlar entre els segles VI i VII en un extens territori que anava des de [[Nóvgorod]] fins al sud de [[Grècia]]. Sembla que era una llengua d'una uniformitat poc comuna, i a partir dels préstecs que va prendre d'altres llengües i dels préstecs que els va deixar no es pot dir que tingués uns dialectes clarament diferenciats. La unitat lingüística eslava va durar si més no cent o dos-cents anys més, com es pot observar gràcies als manuscrits de l'[[antic eslau eclesiàstic]], que, tot i basar-se en el dialecte local de [[Tessalònica]], al sud dels [[Balcans]], encara eren útils com a primera llengua literària comuna dels pobles eslaus.
Línia 78:
* [http://www.ancientmilitary.com/ancient-slavs.htm The Ancient Slavs] ancientmilitary.com
*[http://www.third-millennium-library.com/MedievalHistory/Cambridge/II/14-SLAVS.html The expansion of The Slavs, Third Millenium Library]
* {{
* {{
* [http://kestutisturbo.sitesled.com/ THE ORIGIN OF THE BALTIC, GERMAN AND SLAVIC PEOPLE. THE ICELAND AGES]
* [http://macedonian.atspace.com/knigi/derz_Slov.htm "Najstariji period istorije Slovena (Venedi, Sloveni i Anti)"] - N. S. Deržavin
| |||