Oriana Fallaci: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: gracies a > gràcies a |
m Corregit: "d'Estats Units" |
||
Línia 11:
Fins al [[1967]] cobrí els conflictes més importants de l'època. Les seves cròniques sobre el [[Vietnam]], recollides en el llibre ''Niente e così sia'' ([[1969]]) i també sobre el [[Pròxim Orient]]. Entre les moltes personalitats que va entrevistar hi ha [[Henry Kissinger]], [[Willy Brandt]], [[Muammar al-Gaddafi]], [[Federico Fellini]], [[Iàsser Arafat]], [[Indira Gandhi]]...
Des dels anys noranta vivia a [[Nova York]], on va poder veure els efectes dels atemptats contra les [[Torres Bessones]]. Des d'aleshores va criticar amb duresa el [[fonamentalisme islàmic]] i fins i tot va parlar d'un procés d'islamització d'Occident. Arran d'aquests fets Fallaci va publicar un extens article "[http://www.mercaba.org/FICHAS/Articulos/la_rabia_y_el_orgullo_1.htm La ràbia i l'orgull (en aquest enllaç traduït al castellà)]", originalment ''La rabbia e l'orgoglio'' ([[2001]]), en el que acusa a l'esquerra i als progressistes [[europeus]] i [[nord-americans]] d'estar en contra dels govern
{{Cita|"¿No us adoneu que els Osama bin Laden es creuen autoritzats a matar-vos a vosaltres i als vostres fills, perquè beveu vi o cervesa, perquè no porteu barba llarga o xador, perquè aneu al teatre i al cinema, perquè escolteu música y canteu cançons, perquè balleu en les discoteques o a les vostres cases, perquè mireu la televisió, perquè vestiu minifaldilla o pantalons curts, perquè esteu despullats o casi en el mar o a les piscines i perquè feu l'amor quan us sembla, on us sembla i amb qui us sembla? No us importa res de tot això, estúpids? Jo soc atea, gràcies a Déu. Però no tinc cap intenció de deixar-me matar per ser-ho.}}
| |||