Batiha: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: el de al-Hammar > el d'al-Hammar |
m Corregit: extensió tant gran > extensió tan gran |
||
Línia 4:
Les maresmes en aquesta zona ja existien molt antigament i són esmentades a les inscripcions cuneïformes. En època clàssica foren anomenades ''Chaldaicus Lacus''. [[Nearc]] calcula que mesuraven uns 128 km. En aquesta època estava habitada per tribus d'origen nabateu i alguns autors anomenen la regió com Maresmes dels Nabat. També hi vivien probablement els madeans o subba ([[edat mitjana]] anomenats mughtasila) que encara hi viuen. A la taula de Peutinger apareixen sota el nom de ''Paludes Diotahi'', segurament un error per ''Paludes Biotahi'' (de la paraula àrab). Posteriorment s'hi van començar a infiltrar els àrabs, els primers els Yashkur, els Bahila i els Banu l-Anbar que ja hi vivien al [[segle V]]. Després en van seguir d'altres.
La zona s'havia format pels dipòsits al·luvials del rius, creant el modern delta de [[Shatt al-Arab]], però l'aigua del mar es va conservar en alguns punts. Al final de l'època sassànida (segona meitat del segle V) la zona va patir grans inundacions i les maresmes van agafar una extensió
Sota els [[omeies]] es va intentar recuperar la regió i una petita part fou assecada i coneguda com al-Djawamid, però el [[701]] es van inundar altre cop a causa d'un trencament que el governador de [[Bàssora]] al-Hadjdj va evitar reparar conscientment. La fundació de Wasit pel mateix governador va provocar que molts dics fossin restaurats així com els canals de rec, i va instal·lar a la regió als [[zott]] o zutt, un poble indi, amb els seus ramats. Altres obres es van fer sota Hisham (724-743) per orde del governador d'Iraq, [[Khalid ibn Abd Allah al-Kasri]], que va construir una resclosa al [[Tigris]].
| |||