Muhàmmad Xaibani: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: gran desgracia per un > gran desgràcia per a un |
m Corregit: eren tant estrets > eren tan estrets |
||
Línia 77:
Vambery diu que Xibani es va apoderar de [[Gurgan]] durant el 1508. El 1509 el khan kazakh [[Burunduk Khan]] van tornar a Transoxiana i altre cops els kazakhs foren rebutjats. Es diu que en aquest temps l'autoritat efectiva al khanat kazakh va passar a [[Kasim Khan]], el cosí de Burunduk. Els kazakhs disposaven d'una força de 200.000 homes. Xibani va acampar l'hivern a Kuruk, i va enviar un contingent als dominis kazakhs, però al saber que Kasim marxava a Kuruk amb un exèrcit (notícia que era falsa i havia fet córrer el amir kazakh Pulun Shirkas), el contingent es va retirar i aquesta retirada va crear el pànic a l'exèrcit uzbek, que sense fer cas a les ordes es van desbandar. La major part de l'exèrcit va poder arribar a Samarcanda a finals de l'hivern. Xibani es va retirar a Khurasan.
A l'inici de l'estiu del 1510 Xibani va atacar als [[hazares]], tribu dedicada al saqueig suposats descendents dels mongols d'[[Hulagu Khan]], que vivien cap al nord-oest de l'Afganistan, però no els va poder trobar, ja que s'havien retirat i refugiat a les muntanyes del centre del país. Xibani es va haver de retirar i ho va fer pels congost pels que corre el [[riu Helmand]], però baixar al riu era difícil i quan es podia els passos eren
Xibani havia fet (1508) algunes ràtzies a [[Kirman]], que pertanyia a [[Ismaïl I]], xa [[safàvida]] de [[Pèrsia]]. Aquest va presentar queixes pels atacs "als seus dominis hereditaris" pero Xibani li va contestar que la sobirania no s'heretava per la mare (Ismaïl I era fill d'una filla d'[[Uzun Hasan]] dels [[Aq Qoyunlu]]) sinó pel pare, és a dir per línia de mascles i no de femelles; a més els dos homes estaven separats perquè Ismaïl era un xiïta fanàtic i Xibani un sunnita. Hi va haver una correspondència en que les dues parts van anar apujant el to i el xa va anunciar que aniria a Meshed a pelegrinar i que ja era hora d'enfrontar-se al camp de batalla.
| |||