Qazvín: diferència entre les revisions

Sota [[Tahmasp I]] (1524-1576) es va difondre l'heretgia nuktarita, dirigida a Qazvín per Darwish Khusraw, suposadament un cap popular de les classes inferiors; després d'un temps associat als nuktawis fora de la ciutat va retornar a Qazvín on gaudia de força suport i per por de la seva popularitat, fou acusat pels ulemes d'heretge, i fou expulsat de la mesquita on havia establert la seva seu. A la mort de Tahmasp II el [[1576]] es van produir seriosos disturbis; els turcmans es van revoltar i van proclamar a Tahmasp Mirza, fill del xa difunt, dominant per un temps la ciutat i capital tot i la proclamació d'Haydar Shah. Llavors Darwish Khusraw va reprendre la predicació i va recuperar molts seguidors, fins que fou executat per heretge el [[1593]]/[[1594]]. La primavera del [[1586]] Hamza Mirza, que estava assetjant [[Tabriz]] (en poder dels otomans) va marxar contra Qazvín, va derrotar als [[turcmans]] i va fer presoner a Tahmasp Mirza, posant fi a la revolta. La vila no va patir gaires desperfectes.

 

 

Quan va deixar de ser capital, Qazvín no va esdevenir província separada sinó que va quedar sota administració d'un ''wazir'', un ''darugha'', un ''[[kalantar]]'' i un ''mustawfi''. Sota domini safàvida dues famílies o faccions es van enfrontar pel poder local; els Haydaris i els Nimatis. El [[1635]]/[[1636]] va patir una epidèmia de pesta (''taun''). El [[1674]] Chardin diu que les muralles estaven en ruïnes i que la vila havia perdut els trets d'una gran capital, i calcula els seus habitants en cent mil. Cap al final del regnat de [[Sultan Husayn I]] (1694-1722) la ciutat havia perdut força població i la regió es va constituir en província sota un ''beglerbegi'', el primer dels quals fou el ''ghulam'' Tahmasp, el qual rebia una remuneració amb càrrec als impostos (''wudjuhat'') recaptats als districtes de la rodalia, i amb el seu import havia de mantenir només 300 soldats el que dona idea de la seva poca importància.