Reichstag (edifici): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: més (al [[1927 > més (el [[1927
m Corregit: motius tant estètics > motius tan estètics
Línia 111:
=== 1991-1999: Reformes ===
[[Fitxer:Reichtagbau001.jpg|thumb|180px|El Reichstag en obres.]]
"La seu del Bundestag d'Alemanya està a Berlín": el Bundestag va aconseguir aquesta resolució a Bonn el 20 de juny de 1991 per una ajustada majoria de tan sols 18 vots. Previ al trasllat del parlament i el govern, l'edifici del Reichstag exigia ser modernitzat. El 1993 es va convocar un concurs públic. Els criteris de selecció eren bàsicament claredat, transparència i una planificació exemplar des del punt de vista de la tecnologia energètica. Dels 80 projectes que es van presentar es van preseleccionar els de tres prestigiosos arquitectes: Sir [[Norman Robert Foster|Norman Foster]] (Anglaterra), Pi de Bruijn (Països Baixos) i [[Santiago Calatrava]] (Espanya). Foster havia planejat una teulada transparent que s'alçava per sobre de l'edifici a manera de tendal. La seva proposta no va aconseguir consens entre l'opinió pública per motius tanttan estètics. Després de revisar el projecte, Foster va aconseguir imposar-se als seus rivals amb un disseny completament nou.
 
Tampoc en aquesta nova proposta havia previst Foster afegir una cúpula al Reichstag. En unes declaracions fins i tot va rebutjar expressament qualsevol tipus d'elevació sobre la teulada fonamentada en "motius merament simbòlics". Amb això es referia tant a para-sols (com el que havia en la seva proposta original) com a cúpules. Finalment va canviar la seva postura i entre 1994 i 1995 es va veure obligat a cedir davant les pressions polítiques i modificar el disseny de la teulada. El 8 de maig de 1995 Foster va presentar el seu disseny definitiu per a una cúpula de vidre transitable, que per fi va satisfer als diputats. Santiago Calatrava va protestar llavors legant que es tractava d'un [[plagi]] al seu disseny, ja que també incloïa un cúpula transparent de similar manera. Els especialistes van arribar però a la conclusió que no era lícit pretendre que un element tan tradicional en l'arquitectura com és una cúpula estigués subjecte a [[drets d'autor]].