Najaf: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: va recuperat part > va recuperar part |
m Corregit: el l 1793 i > el 1793 i |
||
Línia 9:
El governador mongol de Bagdad va fer construir un canal que passava per la població ([[1263]]) però que aviat va quedar fora d'ús. El Il-khan [[Ghazan]] (1295-1304) va construir a la població un convent de dervixos (''khankah'') i una casa d'hostes (''dar al-siyada''). El [[1508]] el safàvida [[Ismail I]] va fer arranjar el canal construir el 1263 i es va dir canal del Xa (Nahr akl-Shah), però avui dia es diu al-Kena. Ismail I va anar en peregrinació a Najaf i [[Karbala]]. [[Solimà el Magnífic]] va visitar també Najaf i Karbala el 1534/1535. Najaf seguia portant el nom de Mashad Ali però el nom de Najaf s'utilitzava alternativament.
Al segle XV i després sota l'[[Imperi Otomà]] a partir del segle XVI, Najaf va patir força a causa dels continus atacs per part de les tribus del desert i la falta d'aigua. Així, el nombre de cases habitades va baixar de les 3.000 a les 30 a principis del [[segle XVI]]. El [[1623]] Najaf va passar als perses però va retornar als otomans el hivern del [[1638]] a [[1639]]. Els atacs beduïns van seguir al segle XVII i XVIII. L'escassetat d'aigua es va resoldre amb la construcció del canal d'Hindiyya iniciat el
El [[1806]] la ciutat fou assetjada pels [[Wahhabisme|wahhabites]]. Al segle XIX fou teatre de les lluites entre les faccions Zugurt i Shumurd. Diverses revoltes la van afectar i tropes otomanes van haver d'anar a la ciutat el 1842, 1852 i 1854. A finals del segle es van afegir dos nous canals que va ordenar construir [[Abdul Hamid II]] (1876-1909). Najaf fou sempre un centre de pelegrinatge i en el segle XIX es va beneficar grans aportacions i de llegats del xa de Pèrsia [[Agha Muhammad Shah]] i del rei d'[[Oudh]], entre d'altres. Tot i això, la ciutat va perdre a finals del [[segle XIX]] la capitalitat religiosa del [[xiisme]], que passà a la ciutat [[Iran|iraniana]] de [[Qom]].
| |||