SPARC: diferència entre les revisions

Una de les idees innovadores d'aquesta arquitectura és la finestra de registres que permeten fer fàcilment [[compilador]]s d'alt rendiment i una significativa reducció de memòria en lasles instruccions load/store en relació amb altres arquitectures RISC. Els avantatges s'aprecien sobretot en programes grans.

Encara que no és una part formal de l'arquitectura, els PCs basats amb sistemes SPARC de [[Sun Microsystems]] tenen una unitat de maneig de memòria ([[MMU]]) i un gran caché de direccionsd'adreces virtuals (per a instruccions i dades) que estan disposats perifèricament sobre un bus de dades i direccionsadreces de 32 bits.

* La seva característica distintiva esés utilitzar finestres de registres.

* Modes de direccionamentd'adreçament:

L'arquitectura SPARC te prop de 50 instruccions senceres, poques més que l'anterior disseny RISC, però menys de la mitatmeitat del nombre d'instruccions senceres del 6800 de Motorola.

* LOAD i STORE (L'única manera d'accedir a la memòria). Aquestes instruccions utilitzen dos registres o, un registre i una constant per a calcular l'adreça de memòria aque cal direccionaradreçar.

* Instruccions Aritmètico/Lògiques/Desplaçament. Executen operacions aritmètiques, lògiques i de desplaçament de bits. Aquestes instruccions calculen el resultat si esés una funció de 2 operadors i emmagatzemen el resultat en un registre.

* Instruccions de Control de Transferència. Aquestes inclouen jumps, calls, traps i branches. El control de transferència esés retardat usualment fins després de l'execució de la pròxima instrucció, així el pipeline no és buidat perquè es produeixi un control de temps. D'aquesta manera, els compiladors poden ser optimitzats per ramificacions retardades.

Un tret únic que caracteritza al disseny SPARC, és la finestra amb solapamentsuperposició de registres. El processador posseeix molt més que 32 registres sencers, però presenta a cada instant 32. Una analogia pot ser creada comparant la finestra de registres amb una roda rotativa. Alguna part de la roda sempre està amb contactocontacte amb el terra; així alen girar-la prenem diferents porcions de la roda, (l'efecte esés similar per al overlap de la finestra de registres). El resultat d'un registre es canvia per l'operand per la pròxima operació, descartant la necessitat d'una instrucció Load i Store extres.

Els registres globals són "vistos" per totes les finestres, els locals solament són accessibles per la finestra actual i els registres de sortida esse solapen amb els registres d'entrada de la següent finestra (els registres de sortida per una finestra s'han de ficar com a registres d'entrada per la pròxima, i han d'estar en el mateix registre).

El punter de finestra manté la pista de la finestra que actualment és activa. Existeixen instruccions per "obrir" i "tancar" finestres, per exemple per una instrucció "call", la finestra de registres gira en sentit anti horari; pel retornoretorn des d'una instrucció "call", gira en sentit horari.

L'alternativa més elaborada per circundar lentament la finestra de registres esés col·locar els registres durant el temps de compilació. Per a llenguatges comocom C, Pascal, etz., aquesta estratègia és difícil i consumeix molt temps. Per això, el compilador és crucial per millorar la productivitat del programa.