Pontormo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: que que Pontormo va > que Pontormo va
Línia 55:
Potser a causa del desdeny de Vasari, o dels capricis de la moda artística, l'obra de Pontormo va ser menyspreada durant segles. El fet que gran part de la seua obra s'haja perdut o estiga greument deteriorada és testimoni d'aquest oblit. No obstant això, les seues obres han estat objecte de renovada atenció per part dels historiadors de l'art contemporanis.
 
Deixant de banda la veracitat o no de la narració de Vasari, és ben cert que que Pontormo va desenvolupar un estil únic i personal que pocs van voler o saber imitar, amb l'única excepció del seu principal deixeble, [[Bronzino]]. L'obra primerenca de Bronzino és tan semblant a la del seu mestre que encara es discuteix l'autoria de diverses peces fetes entre els anys 1520 i els [[dècada del 1530|anys 1530]] —per exemple els quatre [[tondo|tondi]] amb els [[evangeli|evangelistes]] de la Capella Capponi o el ''Retrat d'una dama en roig'', actualment conservat a Frankfurt (a l'esquerra).
 
Pontormo comparteix certs elements del manierisme de [[Rosso Fiorentino]] i de [[Parmigianino]]. En certa manera va anticipar el [[Barroc]], així com les tensions d'[[El Greco]]. Les seues excentricitats van donar com a resultat un original sentit de la composició. Pot dir-se que la seua composició és ''cohesiva''. Per exemple, les figures del ''Davallament'' semblen recolzar-se unes en altres: el fet de treure'n una podria causar el col·lapse de l'edifici. En altres obres, com ara als llenços de Josep, els munions provoquen una confusa barreja pictòrica. Als seus darrers dibuixos hom pot observar una graciosa fusió de cossos, com per exemple al marc oval de Jesús al ''Judici Final''.