Microeconomia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ella mateix posseeix > ella mateixa posseeix |
m Corregit: una una barra de > una barra de |
||
Línia 28:
Les eleccions disponibles per als consumidors estan subjectes al seu pressupost: la quantitat de diners que té disponible. Si hi hagués només dos productes en el món, pa i vi, llavors una llar en particular haurà de determinar com assigna el seu ingrés per a comprar aquests dos productes. Entre més compri d'un producte, menys diners tindrà disponible per a comprar de l'altre. Per exemple, si una barra de pa i una ampolla de vi constessin un euro, llavors si la llar compra una barra de pa, podrà comprar quatre ampolles de vi; si compra dues barres de pa, podrà comprar només tres ampolles de vi, etc. Totes les possibles combinacions entre aquests dos productes, segons el pressupost disponible es representen gràficament en una ''línia pressupostària'' o ''[[recta de balanç]]'' la qual té un pendent negatiu, com es mostra en el gràfic. Si l'ingrés o la renda de la llar augmentés, llavors, la recta de balanç es desplaçaria a la dreta: la llar podria comprar més d'ambdós productes; de la mateixa manera, si la renda de la llar disminuís, llavors la recta de balanç es desplaçaria a l'esquerra: la llar podria comprar menys d'ambdós productes. Per altra banda, si el preu d'un producte augmentés, llavors el pendent de la recta de balanç canviaria (augmentaria o disminuiria depenent de l'eix on es trobi el producte en qüestió): la llar pot comprar menys d'aquest producte. El pendent de recta de balanç és la quantitat d'un producte que un consumidor ha de cedir (sacrificar o deixar de comprar) per tal d'obtenir una unitat més d'un altre producte sense canviar la quantitat total de diners que utilitza.
La restricció pressupostària ens indica les opcions ''disponibles'' que té el consumidor segons el seu pressupost. Per altra banda, la microeconomia també estudia les ''preferències'' del consumidor per a determinar quina, d'entre totes les seus possibilitats, triarà.<ref name=micro/> Els economistes comparen les preferències del consumidor, segons els [[axiomes de la teoria del consumidor]] que determinen la "consistència" (la racionalitat i transitivitat) de dites preferències.<ref name=varian>Varian HR. Inermediate Microeconomics: A Modern Approach. Norton & Company, 2003. Estats Units d'Amèrica. ISBN 0-393-97830-3</ref> Per exemple, si hagués dos productes en el món, pa i vi, un consumidor pot preferir la combinació o ''cistella'' de dues barres de pa i dues ampolles de vi (cistella ''A'') a la combinació de
[[Fitxer:Indifference curve.png|thumb|Corbes d'indiferència]]
En el gràfic es presenten tres corbes d'indiferència, ''11'', ''12'', i ''13''. Totes les combinacions de quantitat entre dos productes, ''x'' i ''y'' (representant sobre els eixos) que es troben sobre la mateixa línia, ''11'', són igualment preferides pel consumidor. De la mateixa manera tots els punts sobre la línia ''12'', representen totes les combinacions possibles que són igualment preferides pel consumidor. Ara bé, totes les combinacions possibles de la corba d'indiferència ''12'' són preferides a totes les combinacions possibles de la corba d'indiferència ''11''. En el gràfic, el pendent de les corbes d'indiferència és negatiu. El pendent de la corba d'indiferència és la [[taxa marginal de substitució]] entre els dos productes, i representa la quantitat màxima d'un producte que un consumidor està disposat a cedir (sacrificar o deixar de comprar) a canvi d'una unitat més d'un altre.
| |||