Formació d'estructures: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: el conseqüent increment > el consegüent increment
m Corregit: està causada > és causada
Línia 30:
 
=== Oscil·lacions acústiques ===
L'amplitud de les estructures no creix substancialment durant aquesta època. Per a la matèria fosca l'expansió de l'espai (que estàés causada per la gran component de radiació) és tan ràpida que el creixement és altament suprimit per les partícula de matèria fosca no relativista. A més, a causa que la matèria fosca no té pressió, els corrents lliures prevenen el creixement de petites estructures. En el fluid relativista, d'altra banda, les grans pressions prevenen el creixement d'estructures majors que la [[longitud de Jeans]], que és gairebé igual que el radi de Hubble per a la radiació. Això causa que les pertorbacions s'aguen.
 
Aquestes pertorbacions segueixen sent molt importants, no obstant això, com són responsables per a la física subtil que resultava de l'anisotropia del fons còsmic de microones. En aquesta època, l'amplitud de les pertorbacions que van entrar en l'horitzó van oscil·lar sinusoidalment, amb regions denses rarificant-se i tornant-se denses una altra vegada, amb una freqüència que està relacionada amb la grandària de la pertorbació. Si la pertorbació oscil·la un nombre enter o sencer mitjans de vegades entre arribar a l'horitzó i la recombinació, sembla com un bec acústic de l'anisotropia del fons cósmic de microones. (Una semi-oscil·lació, en què una regió densa es converteix en una regió rarificada o vice-versa, apareix com un bec perquè l'anisotropia és visualitzada com un ''espectre de potència'', de tal manera que les densitats contribueixen a la potència només com a sobredensitats.) La física que determina l'estructura detallada del bec del fons de microones és complicada, però aquestes oscil·lacions proporcionen l'essència.<ref>I. R. Harrison, "Fluctuacions en el llindar de la cosmologia clàssica," ''Phys. Rev.'' '''D1''' (1970), 2726.</ref><ref>P. J. I. Peebles i J. T. Yu, "Pertorbacions adiabáricas primigènies en un Univers en expansió," ''Astrophysical Journal'' '''162''' (1970), 815.</ref><ref>Ja. B. Zel'dovich, "Una hipòtesi, unificant l'estructura i l'entropia de l'Univers," ''Notícies Mensuals de la Royal Astronomical Society'' '''160''' (1972).</ref><ref>R. A. Sunyaev, "Fluctuacions de la radiació del fons de microones," en ''Estructura a gran escala de l'Univers'' ed. M. S. Longair i J. Einasto, 393. Dordrecht: Reidel 1978.</ref><ref>{{cita publicació| autor = O. Seljak i M. Zaldarriaga | títol = Una aproximació d'integració de la línia de vista de les anisotropies del fons còsmic de microones | publicació = Astrophysics J. | volum = 469 | pàgines = 437-;444 | any = 1996 | url = http://arxiv.org/abs/astro-ph/9603033}}</ref>