Domenico Ghirlandaio: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: a a l'església > a l'església |
m Corregit: el descontent dels > el descontentament dels |
||
Línia 39:
El valor artístic del Ghirlandaio pot considerar-se superior a tots els seus precursors i contemporanis, conformant junt amb [[Giotto di Bondone|Giotto]], [[Masaccio]], [[Filippo Lippi]] i [[Botticelli]] l'elenc dels més grans pintors italians del [[Renaixement]]. El seu esquema compositiu és grandiós i decoratiu, el seu clarobscur excel·lent, i en particular la seua tècnica de la perspectiva és molt elaborada. L'ús dels colors és més discutible, sobretot als quadres al tremp, que apareixen sovint massa brillants, millorant molt als frescos. Va conrear exclusivament aquestes dues tècniques, i no mai la pintura a l'oli.
Una certa duresa dels contorns, semblant a la dels personatges de les escultures de bronze podria indicar un formació inicial al camp d'aquest tipus d'escultures. Va ser el primer a introduir en l'art florentí la mescla d'art sacre i profà que ja es practicava prèviament a [[Siena]]. Els seus dibuixos de les figures de Crist, la Mare de Déu i els àngels no són els de més alt nivell; un defecte en els seus dibuixos que se sol ressaltar sovint és l'excessiva finesa de les mans i peus. Ghirlandaio va ser un mestre no mai satisfet, i va expressar una vegada el desig de tenir tots els llenços de muralla de Florència per a cobrir-los de pintures. Deia als seus assistents al taller que no rebutjaren cap encàrrec que els oferiren, tot i que fóra per a decorar un armari de senyora, i fins i tot va arribar a executar personalment treballs d'aquest tipus, malgrat el
Segons Vasari, Ghirlandaio va ser el primer a eliminar de les seues pintures l'ús dels daurats, estimant-se més la representació realista dels objectes que solien representar-se amb daurats. Tot i això, s'hi poden assenyalar algunes importants excepcions, com ara el lluminós paisatge de l<nowiki>'</nowiki>''Adoración dels Reis Mags'', exposat avui dia a l'[[Galeria de l'Acadèmia de Florència|Acadèmia de Florència]], en què va usar or.
| |||