Detergent: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{FR}}
Línia 1:
{{FR}}
[[Fitxer:Diskflaskor.JPG|thumb|300px|Productes de neteja]]
'''Detergents''' són les substàncies que tenen la [[propietat química]] de dissoldre la brutícia o les impureses d'un objecte sense corroir-lo. És a dir, substàncies o productes que renten o serveixen per a fer neteja.
 
La paraula anglesa equivalent és ''detergent''. El mot alemany empleat es ''tensid'', que sembla més precís, ja que fa referència directa a les seues propietats físico-químiques. En [[medicina]] s'entén per ''detergir'', netejar una úlcera o ferida, i s'anomenen ''detersoris'' les substàncies que s'empren per a això. Això implica que puguen qualificar-se com detergents substàncies diferents com la [[saliva]], el [[sabó]] o la [[gasolina]] depenent damunt de quines superfícies siguen emprats, ja que quan netegen tenen un efecte detergent.
També es podria definir que detergent és qualsevol substància que té propietats de dissoldre altra substància incorporant-la disoltadissolta a la substància detergent inicial.
 
La majoria dels detergents són compostos de [[sodi]] del sulfonat de [[benzè]] substituït, denominats sulfats lineals d'alquils (LAS). Altres són compostos d'alquilbenzen sulfats de cadena ramificada (ABS), que es degraden més lentament que els LAS. Fins al [[1970]], un detergent típic de gran potència podia contenir un 50% de tripolifosfat de sodi (fosfat) i només un 18% de LAS. Com es menciona anteriorment, és el LAS el que té l'acció detergent, i en conseqüència alguns fabricants han reduït el percentatge de fosfats.
Fins al [[1970]], un detergent típic de gran potència podia contenir un 50% de tripolifosfat de sodi (fosfat) i només un 18% de LAS. Com es menciona anteriorment, és el LAS el que té l'acció detergent, i en conseqüència alguns fabricants han reduït el percentaje de fosfats.
 
== Propietats ==
[[Fitxer:FairyBottles.jpg|thumb|300px|Sabó de [[rentar plats]]]]
Com a ús habitual s'entenen per detergents únicament les substàncies que dissolen els greixos o la matèria orgànica gràcies a la seua [[tensoactivitat]]. Aquest terme passa del llenguatge industrial al llenguatge domèstic per a referir-se a ells en contraposició amb el sabó. Però en realitat, el [[sabó]] és un detergent més.
 
Encara que els sabons comparteixen aquestes propietats, els sabons no són considerats a la práctica com a detergents. Els sabons deuen la seua tensoactivitat a la propietat de les seues [[molècules]] de tenir una part [[hidròfil|hidròfila]] (al seu torn [[lipòfob|lipòfoba]]) i una altra [[lipòfil|lipòfila]] (al seu torn [[hidròfob|hidròfoba]]) i poder emulsionar la brutícia insoluble a l'aigua. En el [[sabó]], esta propietat s'obté a l'oxidar un àcid gras de cadena llarga amb una sal alcalina, freqüentment de [[sodi]] o de [[calci]]. Aquest procés es denomina [[saponificació]]. L'extrem de la molècula que conté l'àcid gras es lipòfil, i el que conté l'àtom alcalí és [[hidròfil]]. Aquesta fou bàsicament l'única substància tensoactiva utilitzada a nivell domèstic fins a mitjans del [[segle XX]].
 
Quan aparegueren les rentadores automàtiques es creà una demanda progressiva de substàncies més actives i que es comportessin millor en aigües dures, (més riques en ions de calci), ja que aquestes disminuïen la hidrosolubilitat del sabó, amb el que era arrossegat abans, disminuint el temps de contacte entre el mateix i la roba. A això s'hi suma l'escassetat de sabó que s'havia produït durant la [[Segona Guerra Mundial]]. Fent aparició al mercat domèstic productes detergents d'origen industrial que foren incluintincloent mescles de tensoactius amb altres substàncies, (coadjuvants, com els polifosfats, silicats, carbonats i perborats, i agents auxiliars inclosos, entre altres enzims, substàncies fluorescents, estabilitzadors d'espuma, colorants i perfums). Els primers detergents d'aquest tipus, derivats del [[benzè]], s'utilitzaren àmpliament als anys [[anys 1940|40]] i [[anys 1950|50]], però no eren solubles ni [[biodegradable]]s, cosa que els feia ecològicament negatius. Una segona generació de detergents, els ''alquilsulfonats lineals'' resulten menys tòxics al ser biodegradables.
 
El primer detergent (sabonós) es fabricà a [[Alemanya]] el [[1907]], i consistia en una mescla de sabó tradicional al que es va incorporar perborat i silicats sòdics. Es denominà amb les tres primeres lletres de cada ingredient: ''Persil''.
 
== Vegeu també ==
* [[Sabó]]
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* [http://www.elsiglodedurango.com.mx/archivo/84822.el-quimico-habla.siglo El químico habla. El Siglo de Durango]
 
* [http://bebesnaturales.com/tienda/nueceslavado.htm Nueces de Lavado: la alternativa ecológica y económica a los detergentes habituales. Usos e información]
*[http://www.elsiglodedurango.com.mx/archivo/84822.el-quimico-habla.siglo El químico habla. El Siglo de Durango]
*[http://bebesnaturales.com/tienda/nueceslavado.htm Nueces de Lavado: la alternativa ecológica y económica a los detergentes habituales. Usos e información]
 
==Vegeu també==
*[[Sabó]]
*[[Tensoactiu]]
 
[[Categoria:Substàncies químiques per funció]]