Procés de Reorganització Nacional: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Es retira la imatge Monumento_conmemorativo_Guerra_de_las_Malvinas_(Ushuaia).jpg perquè l'administrador Morning Sunshine l'ha esborrada de Commons pel següent motiu: Per [[commons:Commons:Deletion requests/File:Monum...
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-d'Argentina +de l'Argentina)
Línia 38:
 
[[Fitxer:La Nación - 25mar1976.jpg|thumb|Publicació al periòdic ''[[La Nación]]'' de la instauració de la [[pena de mort]] ([[25 de març]] de [[1976]], un dia després del cop.]]
La matinada del [[24 de març]] de [[1976]] les [[Forces Armades dde l'Argentina|Forces Armades]] van derrocar el govern constitucional de la vídua de Perón, estant el [[general]] [[José Rogelio Villarreal]] l'encarregat de comunicar-li tant el cop d'estat com la seva detenció, arrestada per les forces militars.<ref name="24demarzo gov ar">{{ref-web |url= http://www.24demarzo.gov.ar/html1976.htm|títol= 24 de març 1976|consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data= |obra= |editor=''Secretaría de Medios de Comunicación (Presidencia de la Nación)''}}</ref>
 
Immediatament la [[Junta Militar]] va prendre tota una sèrie de mesures amb l'objectiu de debilitar qualsevol mena de resistència que pogués haver-hi. Va suspendre la [[constitució]], va tancar el [[Congrés]], va reemplaçar la [[Cort Suprema de Justícia]],<ref name="Golpe de Estado Portal ABC">{{ref-web |url= http://abc.gov.ar/docentes/efemerides/24marzo/htmls/conceptos/golpeestado.html|títol= 24 de març. Golpe de Estado|consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data= |obra= Portal ABC|editor=Dirección General de Cultura y Educación de la Provincia de Buenos Aires}}</ref> va prohibir els [[partits polítics]]<ref name="Golpe de Estado Portal ABC"/> i els [[sindicats]],<ref>{{ref-web |url= http://www.clarin.com/suplementos/especiales/2005/08/28/l-01518.htm|títol= ''La noche de la dictadura|consulta= |cognom= Seoane|nom= María|coautors= |data 2005|obra= Diario Clarín|editor=Grupo Clarín}}</ref> i va instaurar un contundent control dels [[mitjans de comunicació]] i de la [[llibertat d'expressió]], amb penes de reclusió per a qui fos considerat responsable de tota una mena d'activitats contra el govern o les seves forces repressives, des de la difusió d'informació relacionada amb l'anomenada subversió, fins a la difusió de continguts dolents de la imatge pública de les forces repressives i de seguretat.<ref name="La dictadura militar en argentina">{{ref-web |url= http://www.me.gov.ar/efeme/24demarzo/dictadura.html|títol= La dictadura militar en Argentina, 24 de marzo de 1976 - 10 de diciembre de 1983 |consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data= |obra= |editor=''Ministerio de Educación (República Argentina) |citació=}}</ref>
Línia 133:
El [[1973]], durant el govern constitucional del general Perón, l'Argentina va aconseguir ser designada la seu per a organitzar la [[Copa del Món de Futbol]]. L'arribada del govern de facto no va implicar que s'anul·lés aquesta concessió.<ref name="avui cara fosca">{{ref-web |url= http://paper.avui.cat/article/imprimir.php?imp=true&id_sec=454&id_art=131488|títol= El futbol argentí no oblida la cara fosca de la Copa del Món|consulta= |autor= |cognom= Rivas Molina|nom= Federico|enllaçautor= |coautors= |format= |llengua= |obra= Diari Avui|pàgines= |lloc= Catalunya|editor= Grupo Godó|data= |any= 2008|mes= juny|arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= }}</ref>
 
L'[[1 de juny]] de [[1978]] va començar la Cerimònia Inaugural de la [[Copa del Món de Futbol de 1978]] que la dictadura va celebrar, amb la victòria de la [[Selecció de futbol dde l'Argentina]], en guanyant la [[Selecció de futbol dels Països Baixos]] la final amb un resultat de 3 a 1.
 
Aquest Mundial de futbol no va ser el primer encontre esportiu d'alt nivell organitzat per una dictadura: ja el [[1934]] la dictadura de [[Mussolini]] va organitzar el [[Copa del Món de Futbol de 1934|Mundial de Futbol]], així com el [[Tercer Reich]] va organitzar els [[Jocs Olímpics d'estiu de 1936|Jocs Olímpics]]. Utilitzant la mateixa estratègia que Mussolini<ref>{{ref-web |url= http://www.tv3.cat/actualitat/190064805|títol= "60 minuts" presenta dimecres "Futbol i feixisme"|consulta= |autor= |cognom= |nom= |enllaçautor= |coautors= |format= |llengua= |obra= |pàgines= |lloc= |editor= TV3|data= |any= 2005|mes= |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= Franco, Hitler o Mussolini van saber descobrir la força i l'atracció que sentien les masses per aquest esport i van intentar manipular alguns partits i alguns resultats utilitzant aquest atractiu popular com a màquina de propaganda dels seus respectius règims dictatorials i feixistes.<br/>El documental investiga les acusacions segons les quals Mussolini va manipular la final de la Copa del Món del 1934, com Hitler va veure en els Jocs Olímpics del 1936 i la Copa del Món del 1938 uns moments que, per ell, significaven la superioritat racial i la superioritat del seu règim feixista i, per tant, com va maniobrar en dues ocasions.}}</ref> i [[Hitler]],<ref>{{ref-web |url= http://www.xtec.cat/~fprats2/ciutats/berlin_1936.htm|títol= Valors de l'esport i l'olimpisme. Educació olímpica|consulta= |autor= |cognom= Prats i Gràcia|nom= Ferran|enllaçautor= |coautors= |format= |llengua= |obra= |pàgines= |lloc= |editor= Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya|data= |any= |mes= |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= Els Jocs de la XI Olimpíada tornaven a celebrar-se a Europa. Berlín s’havia imposat a Barcelona en la nominació. Amb aquests Jocs s’iniciava un període d’instrumentalització política dels Jocs Olímpics.}}</ref> ''El Proceso'' també va instrumentalitzar la Copa del Món en benefici propi.<ref>{{ref-web |url= http://www.me.gov.ar/efeme/24demarzo/dictadura.html#mundia|títol= El Mundial '78|consulta= |autor= |cognom= |nom= |enllaçautor= |coautors= |format= |llengua= castellà|obra= |pàgines= |lloc= Argentina|editor= Ministerio de Educación de la Nación (Argentina)|data= |any= |mes= |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= }}</ref><ref name="El futbol a sol y sombra 177">''El futbol a sol y sombra'', pàgina 177.</ref>