Cos místic de Jesucrist: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: obres -> obres, ja que l' |
m Corregit: Renaixement]], mica en > Renaixement]], de mica en |
||
Línia 12:
En el mateix context, el concepte va servir per a explicar la sobirania "natural" dels caps d'estat (papes, reis i emperadors) que rebien llur autoritat ''[[deo gratias]]'' en ésser el cap temporal de la comunitat dels creients. La metàfora de Pau de Tars també justificava la posició desigual dels humans en la jerarquia: l'home havia d'acceptar acomplir el seu paper, segons els seus dons, com si fos part d'un cos. Si no ho fes, la societat no podria funcionar, tal com un cos amb dos caps i sense mans tampoc no ho podria fer. En conseqüència, la desigualtat era natural, normal i necessària.
A partir del [[Renaixement]], de mica en mica l'individu va començar a emancipar-se de la noció de col·lectivitat medieval i la idea de la igualtat de cada humà va desenvolupar-se. La [[Il·lustració]] va confirmar aquesta tendència que va culminar en diverses revolucions als segles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XIX|XIX]] i enllà, en els principis de la [[Revolució Francesa]] "[[llibertat, igualtat, fraternitat]]" i finalment en les consecutives declaracions dels [[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà|Drets de l'Home i del Ciutadà]] fins a la [[Declaració Universal dels Drets Humans]] el [[1948]].
== Referència ==
| |||