Josepa de Santa Agnès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: i simplesa de > i simplicitat de |
m Corregit: cridin, ves". Va > cridin, vés". Va |
||
Línia 35:
Ja adolescent, un criat de la casa, seduït per la bellesa de la jove, l'assetja i, en refusar-lo ella, que vol mantenir la seva virginitat i consagrar-se a la vida religiosa, el noi, enfurismat, la vol matar: li dispara un tret amb un trabuc però la noia aconsegueix fugir sana i estàlvia. Demana llavors d'ingressar al convent que les [[agustines descalces]] tenien a Benigànim, el de la Puríssima Concepció. Les monges no ho veuen clar, per la poca formació i simplicitat de la noia, però l'admeten com a germana llega que podrà ocupar-se de les tasques manuals. Hi ingressa el 25 d'octubre de 1643, als divuit anys.
En 1644 fa els vots i pren el nom religiós de '''Josepa de Santa Agnès''' (a partir de 1690, per devoció mariana, '''Josepa Maria de Santa Agnès'''), però era coneguda com a '''germana Agnès'''. Va destacar per la seva caritat, la pregària constant, de caràcter místic, i les penitències que feia. La seva actitud de servei es reflecteix a la dita popular: "Beata Agnès, on et cridin,
Vint anys després d'haver ingressat, és feta germana de cor, però com que era analfabeta, no podia llegir ni seguir l'[[ofici diví]], que es resava en [[llatí]]. L'arquebisbe Martí d'Ontiveros li va permetre que pogués assistir als oficis sense resar-hi, amb la mateixa validesa com si ho fes. El seu confessor i les seves companyes estaven d'acord que, si d'una banda era ignorant en les coses del món, era una persona virtuosa i sàvia en el que feia referència a l'espiritualitat, aconsellant molt encertadament tothom que li demanava ajut, entre ells governants. Tenia fama, a més, de fer miracles: se n'explicaven guaricions, profecies, salvaments inexplicables que tenien lloc per la seva intercessió, i el poble la veu com una santa, demanant-li els [[rosari]]s que feia com a relíquies santes.
|