Louis Auguste Blanqui: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: el plànol personal > el pla personal |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 65:
Blanqui fou, sense cap dubte, el gran centre de gravetat entorn del qual va gravitar la intel·lectualitat estudiantil francesa del [[segle XIX]], tal com ho diu [[Karl Kaurdi]]: ''Trobava més acceptació entre els intel·lectuals, especialment els estudiants, que entre els obrers''
Ningú, ni abans ni després, va assolir imitar, si més no a la distància, el poderós influx de Blanqui entre els estudiants. Fins abans que irrompés en l'escenari francès, els estudiants participaven en moviments estudiantils idealistes, de manera que quan canviava el quadrant del com bufava el vent polític del moment, els estudiants desapareixien com a factor d'influència, no obstant això el blanquisme va atrapar en la militància permanent, intel·lectual i bel·ligerant, als estudiants francesos durant gairebé tot el [[segle XIX]]. Com una dada corroboratòria de l'atractiu que exercia sobre la intel·lectualitat del seu temps, cal admirar la qualitat dels seus seguidors: tot just va constituir la "Societat central repúblicana", immediatament es van afiliar a ella [[Charles Pierre Baudelaire]], [[Charles Bernard Renouvier]], [[Sainte-Beuve]] i [[Leconte de Lisle]]
A pesar que Louis Auguste Blanqui va ser fet presoner durant el període de temps que van esdevenir els fets de la Comuna de París, per a ningú va ser un secret que el gran animador i l'única influència dominant en ella va ser la de Blanqui a través dels seus seguidors, en particular per la fermesa i irreductibilidad del blanquisme, sobre la qual cosa diu Friedrich Engels: ''Educats en l'escola de la conspiració i units per la disciplina estricta que és inherent a ella, partien del punt de vista que un nombre relativament petit d'homes resolts i bé organitzats podia, en circumstàncies favorables, no només apoderar-se del timó de l'estat, sinó també, mitjançant un desplegament d'intensa i despietada energia, mantenir-se en el poder el temps necessari per a assolir que les masses participessin en la revolució... Això implicava per sobretot, la més estricta centralizació dictatorial''.
| |||