Modes rítmics: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la -> l'[[notació |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 6:
La '''notació modal''', que va ser desenvolupada pels compositors de l'[[Escola de Notre-Dame]], entre 1170 i 1250, va substituir el ritme encara no mesurat de la primera [[polifonia]] i [[cant pla]] pels patrons basats en els peus mètrics de la poesia clàssica, i va ser el primer pas cap al desenvolupament de la moderna [[notació mensural]]. <ref> Hoppin 1978, p. 221 </ref> Les modes rítmics de la polifonia de Notre Dame són el primer indici en música escrita d'una durada determinada de les notes des de l'antiga Grècia.
Encara que l'ús dels modes rítmics és el tret més característic de la música tardana de l'[[Escola de Notre Dame]], sobretot les composicions de [[Pérotin]], també predominen en gran part de la resta de la música del '' [[ars antiqua]] '' a mitjans del segle XIII aproximadament. Els tipus de composició que estaven impregnats pel ritme modal són els del [[organum]] (els més cèlebres, el organum triplum i el organum quadruplum de Pérotin), el [[conductus]] i la [[clàusula de discanto]] de Notre Dame
== Descripció ==
Línia 34:
Tots els modes es regeixen per un principi de mètrica ternària, el que significa que cada mode tindrà un nombre de subdivisions divisible entre 3. Es creu que aquest tret pot tenir el seu origen en la teologia en la qual la santíssima trinitat era símbol de perfecció i, com tota música busca la perfecció, per això havia de ser divisible en 3. Menys especulativa és la possible flexibilitat del ritme que permet la varietat i evita la monotonia. Les notes podien dividir en unitats més curtes ('' fractio modifica '') o dues unitats rítmiques de la mateixa mode podien combinar en una sola ('' extensions modificació '').
Un ''' ordo ''' (plural '' ordines '') és una [[frase (música)|frase]] construïda a partir d'una o més porcions d'un patró modal i que acaba en un silenci. Els '' ordines '' es descriuen en funció del nombre de repeticions i la posició del silenci final. Els "'' ordines '' perfectes" acaben amb la primera nota del patró seguida d'un silenci que substitueix la segona meitat del patró, i els "'' ordines '' imperfectes" acaben en l'última nota del patró seguida d'un silenci igual a la primera part
== Teòrics ==
|